van de Blues

Novetats discogràfiques recomanades

2012-02-12T13:58:00.000+01:00

La recomanació de novetats i actualitat és una de les seccions habituals de ‘van de Blues’. Aquest cop us proposem 4 nous discos de guitarristes americans. En podeu escoltar una tria de temes, juntament amb altres novetats, a la llista de novetats bluseres.

Joe Louis Walker – Hellfire

Enèrgic i molt potent el blues elèctric que Walker presenta en aquest recent estrenat Hellfire. El disc potser no té el nivell del premiat Between a rock & the blues de 2009, però és un bon treball com ja és habitual en aquest guitarrista. Ideal pels qui els agrada els temes que fan pujar revolucions.

Little Freddie King – Chasing tha Blues

Darrer àlbum del veterà bluesman establert a Nova Orleans que, malgrat el nom, no s’ha de confondre amb Freddie King, amb qui per cert havia tocat. Chasing the Blues és un altre disc de qualitat que s’afegeix als altres que ja hi ha a la seva carrera en solitari.

Ray Bonneville – Bad Man’s Blood

Canadenc d’origen i nord-americà d’adopció, Ray Bonneville ha estat premiat als Juno Awards i recentment escollit millor solista-duo als Internacional Blues Challenge 2012. Aquest disc editat l’any 2011 inclou 11 temes que no heu de deixar d’escoltar. Composicions creatives que Ray Bonneville interpreta combinant veu, guitarra acústica i elèctrica i harmònica.

Eric Bibb – Troubadour Live

Un cop més, i ja en són forces, Eric Bibb ens regala un treball excel•lent, aquest cop enregistrat en directe a Suècia. L’austeritat instrumental de dues guitarres, l’acústica d’Eric i l’elèctrica d’Sttafan Astner, es vesteix amb l’habitual elegància i talent del bluesman americà. Un àlbum per escoltar amb calma i gaudir-lo.

Fred Below, 2 mans i 2 peus que van canviar el blues.

2012-02-09T21:52:00.001+01:00

Sabíeu que Fred Below és el millor bateria de blues de la història? Sabíeu que ell va definir el ritme del blues de Chicago i, en conseqüència, del rock i la música moderna?

Un dels elements fonamentals del blues és el ritme, i en les bandes de blues el músic encarregat d'això és el bateria. I, si parlem de bateria de blues, llavors hem de parlar de Fred Below, l'home que va definir les bases del ritme del blues de Chicago i, en conseqüència, del rock i, per tant, de gran part de la música que escoltem avui dia!

Doncs sí, en Fred Below mereix ocupar un lloc en la història del blues al costat de Little Walter o Muddy Waters, perquè ell va ser present en gran part de les gravacions d'aquests i d'altres bluesmen mítics, i amb la seva bateria va contribuir decisivament al seu èxit. Fent un símil amb el futbol, el bateria és com el porter, sense el seu encert no es podrien lluir els davanters (guitarres, harmòniques, cantants...)!

Un fet curiòs d'en Below (nascut a Chicago el 1926) és que va començar tocant... jazz! Això no és tan estrany si tenim en compte que admirava bateries com Chick Webb o Gene Krupa, alguns dels mestres d'aquest instrument en el jazz i el swing. Després d'estudiar a una escola musical, on va obtenir el títol de bateria, va ser seguir les seves influències i va tocar amb músics de jazz com Gene Ammons i Red Prysock.

En aquest moment potser us estareu preguntant, "si estava tocant jazz, com és que va acabar tocant blues, el 'parent pobre'?". Doncs, encara que ara sembli impossible, resulta que va canviar perquè no podia viure del jazz, però del blues sí! Això va ser després de fer el servei militar (1951), seguint el consell d'Elgin Evans el bateria que tenia Muddy Waters en aquells temps. I, amics, aquest canvi va ser fonamental en la història del blues!

El nostre protagonista va fundar una banda que seria mítica, The Aces, amb Junior Wells i els germans Myers (Louis i Dave). Després hi va haver un "canvi de cromos" que va ser clau: Junior Wells va ocupar el lloc de Little Walter a la banda de Muddy Waters i en Walter va fitxar The Aces per liderar el seu projecte. Durant 4 anys van ser una de les 2 millors bandes de blues (juntament amb la d'en Muddy), i després Below va deixar la banda per dedicar-se a fer de músic d'estudi per a Chess Records (1955). Aquí va ser on va participar en les gravacions de totes les estrelles de la companyia: el mateix Little Walter, Muddy Waters, Howlin' Wolf, Bo Diddley, Chuck Berry, Etta James, i molts més! Si Chess Records va definir el so del blues elèctric, Fred Below va definir el seu ritme!

L'estil a la bateria de Fred Below va ser innovador i original, i va canviar la manera de tocar-la en una banda de blues. Ell és el pare del Chicago Beat, o backbeat (a contra temps), que després va influir en el rock britànic i en la música que va venir després.

Per acabar, una frase del mateix Below quan va deixar el jazz i va començar a tocar amb bandes de blues (segons explica Gérard Herzhaft a "La gran enciclopedia del blues"): "Ningú no coneixia les regles elementals de la música, del ritme o de la mesura, però tots sabien tocar junts... La meva única opció era seguir-los i tocar al seu servei". That's blues...

Tot seguit podeu veure Fred Below acompanyant J.B. Lenoir, en un format poc habitual, el duo. Així podeu gaudir de tots els detalls del seu ritme! Per cert, escolteu també el seu treball a "Off The Wall", de Little Walter. Sensacional!

Fonts: Wikipèdia i "La gran enciclopedia del blues", de Gérard Herzhaft.

Mark Tortorici, Bernat Font i Ivan Kovacevic al Honky Tonk, aquest diumenge.

2012-02-08T17:11:00.000+01:00

Us agradaria veure de prop un dels grans entertainers americans del moment? Doncs aquest diumenge teniu una cita al Honky Tonk amb Mark Tortorici!

Aquest diumenge el Honky Tonk ens ha preparat un concert especial, amb un dels grans bluesmen de Los Angeles, Mark Tortorici!

Convé aclarir que la paraula bluesman es queda una mica curta per definir en Tortorici perquè, a més de ser un gran cantant i harmonicista, també és compositor, productor, ballarí, actor, DJ, presentador... I, a més, té un gran sentit de l'espectacle, per això la paraula que el defineix més bé és entertainer, que literalment vol dir "persona que entreté o diverteix". I això és, precisament, el que millor sap fer en Mark: entretenir i divertir el públic!

Mark Tortorici ja ens ha visitat diverses vegades, i sempre ha estat acompanyat d'alguns dels millors músics d'aquí. Aquesta vegada no serà una excepció i tindrà dos acompanyants de luxe: Bernat Font al piano i Ivan Kovacevic al contrabaix.

En resum, si unim un gran entertainer amb dos grans músics, en una de les sales de blues més autèntiques de la ciutat, tenim tots els ingredients per passar una gran nit de blues! Entreteniment i diversió garantits!

Mentre no arriba el diumenge, us podeu entretenir amb aquest video d'en Mark acompanyat pel Bernat Font Trio al Pipa Club, en la visita que ens va fer l'any passat. Pure feeling, man!

Guanyadors del International Blues Challenge 2012

2012-02-06T21:34:00.000+01:00

La Blues Fundation organiza el International Blues Challenge que es celebra a Memphis, Tennessee. La d’enguany és la 28ena edició i ha tingut lloc entre el 31 de gener i el 4 de febrer.

Com cada any s’ha escollit la millor banda de blues del mon, a més d’altres premis. A l’esdeveniment s’hi han presentat res més i res menys que unes 200 bandes de tota la geografia mundial, poca broma.

Els guanyadors aquest 2012, amb forta presència americana, són aquests:

Millor Banda:

Wired! en representació de la Washington Blues Society
The Bart Walker Band, de Nashville
Paula Harris, de California

Millor Solista/Dúo: Ray Boneville, d’Arkansas

Millor CD autoproduït: "Where I’m coming from…" de Dave Keller

Millor artista:
The Gibson Guitarist: Bart Walter
Top Harmonica Player Lee Oskar: Randy McQuay.

El programa Blues en las Ondas ha preparat un especial International Blues Challenge en el que podeu escoltar les bandes i accedir al webs dels grups. No us ho perdeu !

En representació d’ Euskadi, o si voleu d’España, els Travellin' Brothers van anar al IBC després d’haver estat escollits al concurs 'Road to Memphis' que va organitzar el Festival de Blues de Hondarribia. Tot i passar a semifinals, no van poder estar entre els 9 finalistes del concurs entre el quals aquest cop no hi va haver representació europea.

Rory Gallagher, el Rolling Stone irlandès.

2012-02-02T20:08:00.000+01:00

Sabíeu que el gran Rory Gallagher va estar a punt de ser membre de The Rolling Stones? Sabíeu que va participar en alguns discos de Muddy Waters i Jerry Lee Lewis?

Irlanda ha donat grans músics al món i un d'ells és, sens dubte, Rory Gallagher. Aquest gran guitarrista de blues-rock es va guanyar un lloc entre els millors bluesmen blancs, no només per la seva qualitat sinó també per la seva actitud "anti-estrella". En Gallagher, malgrat l'èxit que va aconseguir, no era gens arrogant, es va mantenir allunyat de l'entorn del show business, i sempre ho donava tot en directe, i tot això el va fer un músic molt estimat pel públic, fins el punt que molts el coneixien com "el guitarrista de la gent".

En Rory va tenir la sort de nèixer (el 1949) en una família que estimava la música, i els seus pares li van transmetre aquesta passió. Als 9 anys ja li van regalar la seva primera guitarra acústica, que va aprendre a tocar tot sol, i als 12 ja va començar a tocar l'elèctrica. També va aprendre a tocar el saxo i l'harmònica, i a les primeres bandes combinava els 2 instruments amb la guitarra. També a casa seva, gràcies a la ràdio, va rebre les influències que van marcar la seva carrera: el blues rural americà (Leadbelly, Big Bill Broonzy i Son House), el blues elèctric (principalment amb els "3 King") i la música celta. El "nano" tenia bon gust, sí senyor!

La seva trajectòria musical és prou coneguda, amb una primera etapa marcada pel trio que va fundar amb només 17 anys, els Taste (1965). Aquest power trio ja era una mostra del potencial de Rory Gallagher i va tenir força èxit, tot i que no va acabar gaire bé (van haver de resoldre les seves diferències als tribunals!). A partir de 1971 ja va començar la carrera en "solitari", mantenint el format de trio, i allò ja va ser l'explosió definitiva! A més dels seus discos, dels que va vendre més de 30 milions de còpies arreu del món, el que va fer triomfar en Rory van ser els seus concerts explosius i "maratonians"! Fins i tot va cridar l'atenció de 2 mites del blues i el rock'n'roll, Muddy Waters i Jerry Lee Lewis, que el van fer participar en els seus discos de les "London Sessions".

El que potser no és tan conegut és que Rory Gallagher va ser a la llista de substituts de Mick Taylor, quan aquest va deixar The Rolling Stones el 1974. En aquesta llista hi havia Peter Frampton, Jeff Beck, Shuggie Otis, Wilko Johnson, Steve Marriott i Leslie West, però el "guanyador" va ser Ron Wood, que en aquell temps era a The Faces, amb Rod Stewart. Es veu que en Rory fins i tot va arribar a fer un assaig amb els Stones... Us imagineu The Rolling Stones amb Rory Gallagher? Uff! Potser ells també s'ho van imaginar i van preferir algú que no els eclipsés...

Per desgràcia, en Rory també va seguir el "patró" típic de molts bluesmen: l'abús de l'alcohol! El seu cas es va agreujar perquè, al mateix temps, també prenia medicaments per superar la seva por a volar, i aquesta barreja explosiva va ser fatal. Li van haver de fer un transplantament de fetge i, després de l'operació, una infecció va acabar amb la seva vida, amb només 47 anys. That's blues...

Tot seguit podeu gaudir de Rory Gallagher, en aquest cas sense el seu trio, interpretant "Too Much Alcohol" (l'home no amagava el seu vici). Després de veure actuacions impressionants com aquesta, queda clar que l'únic que no tenia dels bluesmen era... el color de la pell!

Fonts: Wikipèdia i "Sentir el Blues" de Carlos Tena.

Tribut a Van Morrison amb The Healers.

2012-02-01T16:54:00.000+01:00

Voleu veure Van Morrison aquest dissabte? Doncs només heu d'anar a Llinars del Vallès, al concert de The Healers!

Van Morrison és un dels grans noms de la música, un artista gairebé mític que porta més de 5 dècades cantant, interpretant i composant autèntiques joies musicals. La seva veu característica, i l'encertada barreja de folk, blues, gospel i country que impregna la seva música el converteixen en un músic molt especial, i amb una legió d'admiradors.

Per desgràcia, a casa nostra no tenim moltes oportunitats de veure'l en directe, però aquest dissabte us podeu treure el "mono"... en certa manera, i sense d'haver d'anar gaire lluny! A La Sala de Llinars del Vallès tindrà lloc un concert especial que us farà gaudir: el tribut a Van Morrison, a càrrec de The Healers!

Aquesta banda de grans músics de Barcelona està encapçalada per Henry Wavelength, un home que porta molts anys amb una idea al cap: aconseguir captar l'essència musical del Lleó de Belfast. Un repte difícil però que ha aconseguit plenament, i Mr. Wavelength canta, toca i viu la música com Van Morrison!

Aquest dissabte us semblarà que teniu davant vostre al mateix Van!

Dissabte 4, 22.30h (gratuït) - Tribut a Van Morrison amb The Healers

La Sala - Carrer Ravalet 15-17 (Llinars del Vallès)

Johnny Otis, el descobridor d'Etta James... i molt més.

2012-01-26T18:36:00.000+01:00

Sabíeu que Johnny Otis era un home blanc que va voler viure com un negre? Sabíeu que va ser conegut com el "padrí del rhythm'n'blues"?

Johnny Otis és un personatge molt important en la història del blues amb ritme, és a dir del rhtyhm'n'blues. Per començar, ell va descobrir l'Etta James, i només per això ja mereix un monument, però és que el bo d'en Johnny va fer molt més! Repassem la llista: cantant, vibrafonista, bateria, compositor, disc jockey, productor, empresari musical... Impressionant!

Tot i nèixer a California (1921), el seu nom real era Ioannis Alexandros Veliotes i, com podeu imaginar, era fill d'una família d'immigrants grecs, bastant pobre per cert, que vivia al gueto negre de Los Ángeles. Això, que d'entrada no sembla gaire "envejable", va influir positivament en el seu futur, perquè es va guanyar la vida amb la "música dels negres".

De petit va escoltar molt les grans orquestres de swing, com la de Count Basie, i anys més tard va tocar la bateria en unes quantes orquestres d'aquest estil, fins que va muntar la seva pròpia big band, el 1945. Amb ella va gravar una de les cançons mítiques d'aquella època i tot un estàndar del jazz, el "Harlem Nocturne" (escrita per Hagen i Rogers). Gràcies als ingressos d'aquest èxit va poder començar una altra de les seves facetes, la d'empresari, al comprar el club Barrelhouse de Los Angeles.

Al seu club va poder descobrir molts talents per al rhythm'n'blues, i va ajudar a difondre'ls amb el seu propi programa de ràdio, el Johnny Otis Show. Aquest programa va fer una tasca molt important donant a conèixer tots aquests artistes a la classe mitjana americana, i això va ser vital en l'evolució del blues que acabaria originant el rock'n'roll.

El propi Otis també va ajudar a impulsar la popularitat del rock'n'roll, gràcies a èxits que va gravar per al segell Capitol, del que destaca "Willie And The Hand Jive". A més, va ser el productor de molts dels èxits d'estrelles del moment com Johnny Ace o Little Richard.

Si repassem la llista d'artistes que va descobrir, també és força impressionant: Esther Phillips, Little Willie John, Jackie Wilson, Hank Ballard, Sugar Pie DeSanto... i la gran Etta James! Sembla que el seu destí havia d'anar lligat amb ella fins al final perquè Johnny Otis va morir el 17 de gener de 2012... 3 dies abans que morís Etta! That's blues...

Per acabar, un fet que resumeix la grandesa d'aquest home, conegut com el "padrí del rhythm'n'blues". Tot i ser blanc, ell va escollir viure personal i professionalment com un membre de la comunitat afroamericana, és a dir com un negre! Ell mateix va dir: "quan era un nen vaig decidir que, si la nostra societat dictava que un havia de ser blanc o negre, jo seria negre". Sensacional! Anys més tard, Michael Jackson va fer el procés invers...

Tot seguit podeu gaudir amb "Willie And The Hand Jive". Amb aquest ritme, només hi falta Bo Diddley!

Fonts: Wikipèdia i "La gran enciclopedia del blues" de Gérard Herzhaft.

Concert benèfic a Sabadell, amb el Lluís Coloma Trio.

2012-01-25T18:44:00.000+01:00

Us agradaria ajudar a la gent d'Àfrica mentre gaudiu d'un concert de blues i boogie? Doncs divendres teniu una cita a Sabadell, amb el Lluís Coloma Trio!

Àfrica, on el blues té els seus orígens, fa massa temps que pateix tota mena de desgràcies i situacions inhumanes, en gran part originats per les nostres societats occidentals... Però des d'aquí també hi ha persones i entitats que fan tot el possible per ajudar la gent d'aquell gran continent, i aquest divendres vosaltres hi podeu col·laborar, i d'una manera molt fàcil i agradable!

Intermón Oxfam ha preparat un concert benèfic al Teatre La Faràndula de Sabadell, amb l'objectiu de recaptar diners per finançar els projectes d'emergència que té a la Banya d'Àfrica. El concert és de blues i boogie, amb el Lluís Coloma Trio, i ja sabeu que això vol dir que la qualitat i la diversió estan garantides.

Segurament us preguntareu, "i com puc ajudar jo"? Doncs només heu d'anar al concert, pagar l'entrada de 10 €... i gaudir amb la música d'en Coloma i companyia! Més fàcil, impossible!

Al concert us esperen coses com aquesta:

Divendres 27, 21.30h - Concert benèfic d'Intermón Oxfam

amb Lluís Coloma Trio

Teatre La Faràndula - Alfons XIII, 33 (Sabadell)

Entrada 10 €, destinada a projectes per a la Banya d'Àfrica

Big Dani Pérez presenta nou disc al Bel-Luna.

2012-01-18T19:58:00.001+01:00

Voleu ser testimonis del "canvi intel·ligent" d'un gran saxofonista? Doncs aquest divendres i dissabte teniu una cita al Bel-Luna, per assistir a la presentació del nou disc de Big Dani Pérez, "Smart Change"!

Que en Big Dani Pérez és un dels grans saxofonistes del país, sobretot en el camp del rhythm'n'blues i el rock'n'roll, no és cap novetat. El que sí és novetat és el seu segon disc en solitari, "Smart Change", que suposa un canvi interessant en la seva carrera, com ja deixa entreveure el seu títol.

En aquest nou disc, en Big Dani explora terrenys armònics més jazzístics, amb cançons més melòdiques (moltes composades per ell mateix), i demostra tot el seu potencial com a músic. A més, en aquest nou treball el saxofonista ha estat molt ben acompanyat per una gran banda i amb la col·laboració alguns dels millors músics de la ciutat. Per si això no fos prou, el disc l'ha gravat i editat a MITIK Records (amb la producció d'Aurelio Morata), i això és sinònim de màxima qualitat!

Aquest divendres i dissabte, al Bel-Luna, teniu 2 nits per gaudir de les noves cançons d'"Smart Change", on predomina el jazz, combinades amb les cançons del seu anterior disc ("Honkin' Fever"), on predomina el rhythm'n'blues explosiu i ballable. El resultat pot ser espectacular!

Divendres 20 i dissabte 21, 23.30h (12 €) - Big Dani Pérez

Presentació del nou disc "Smart Change"

Bel-Luna - Rambla Catalunya, 5 (Barcelona)

Memphis Slim, un bluesman amb Rolls-Royce.

2012-01-12T19:34:00.001+01:00

Sabíeu que Memphis Slim va ser un dels primers bluesmen que va viure a Europa? Sabíeu que és l'autor del mític "Every Day I Have The Blues"?

Memphis Slim, a més de ser un gran pianista i compositor, està considerat el gran ambaixador del blues. Ell va ser un dels primers bluesmen que van venir a viure a Europa, i un dels que s'hi va quedar més temps (26 anys), i per això va ser un dels primers contactes que el públic europeu va tenir amb el blues en directe.

Abans d'establir la seva "ambaixada" a Europa, en concret a París, Memphis Slim va recòrrer el mateix camí que els seus col·legues musicals. Va nèixer i crèixer a Memphis, on va aprendre a tocar el piano i on va começar a actuar als barrelhouses, i amb 24 anys va marxar cap a Chicago (1939), on aquell mateix any ja va fer les primeres gravacions, amb el segell Okeh. Per cert, aquestes primeres cançons les va firmar amb el nom del seu pare, Peter Chatman (ell es deia John), per dedicar-li un petit homenatge, doncs l'home també era cantant i tocava el piano i la guitarra. Això és un fill com cal!

L'any següent (1940) va passar al segell Bluebird, i allà ja va començar a registrar les seves cançons amb el sobrenom de Memphis Slim, que es veu que li va possar el productor del segell, en Lester Melrose. El bo d'en Lester (un dels primers productors de blues), devia ser força irònic perquè en Memphis Slim no era gaire slim, sinó un home bastant corpulent...

Mentre va viure a Chicago, va acompanyar un temps a Big Bill Broonzy i també va formar la seva propia banda, The House Rockers, per on van passar grans músics com Matt Murphy (sí, el dels Blues Brothers). Amb ells va aconseguir el primer lloc a les llistes de rhythm'n'blues, amb la cançó "Messin' Around".

Però el que va canviar la seva vida definitivament va ser la primera visita a Europa, el 1960, quan va acompanyar en Willie Dixon a Londres. Després hi va tornar diverses vegades fins que es va quedar a viure a París, després d'actuar-hi amb l'American Folk Blues Festival (1962). En aquella època els bluesmen no estaven massa ben considerats al seu propi país, en canvi a Europa se'ls tractava gairebé com a estrelles, i en Memphis Slim ho va poder gaudir. Fins i tot (segons explica Anki Toner al seu llibre "Blues") es diu que anava als concerts amb Rolls-Royce! Aquí no podríem dir allò de that's blues...

Com hem vist, Memphis Slim és important perquè va contribuir a l'expansió del blues per Europa, però hi ha un altre fet pel que mereix ser recordat: ell és l'autor del mític "Every Day I Have The Blues"! Segurament, molta gent relaciona aquesta cançó amb B.B. King, que és un dels molts músics que l'ha versionat, però "el pare de la criatura" és Mr. Slim, les coses com són!

Si encara no heu vist ni escoltat aquest clàssic del blues, interpretat pel seu autor, aquí el teniu:

I si us voleu emportar a casa la seva música, els amics d'Amazon tenen una bona llista de discos de Memphis Slim.

La Locomotora Negra, swing a tot tren a la Nova Jazz Cava de Terrassa.

2012-01-11T21:04:00.004+01:00

Heu pujat mai a un tren ple de swing? Aquest dissabte ho podeu fer a la Nova Jazz Cava de Terrassa, amb el concert de La Locomotora Negra. Swing a tota màquina amb aquesta veterana big band catalana!

La Locomotora Negra és tota una institució del jazz i el swing a casa nostra, i l'any passat va celebrar el seu 41è aniversari en plena forma.

Al llarg de la seva carrera, aquesta big band ha actuat a nombroses sales i festivals de dins i fora del país, fent gaudir a diverses generacions d'aficionats al jazz negre, el més proper al blues. Tal ha estat la seva contribució a la difusió d'aquest gènere a Catalunya, que el 2002 van rebre la Creu de Sant Jordi, distinció que concedeix la Generalitat.

El líder de la formació és en Ricard Gili, la reencarnació catalana d'en Louis Armstrong (si el sentiu tocar la trompeta i cantar entendreu perquè), i l'acompanyen uns altres 16 músics de primer nivell. Tots plegats fan que cada concert d'aquesta big band sigui un gran espectacle, on és molt difícil no acabar ballant al ritme de la seva música.

Aquest dissabte podeu gaudir amb ells a la Nova Jazz Cava de Terrassa, una de les "estacions" preferides d'aquesta "locomotora". All aboard!

Dissabte 14, 22h (15 €) - La Locomotora Negra

Nova Jazz Cava - Ptge. Tete Montoliu, s/n (Terrassa)

Tot un any de van de Blues

2012-01-10T19:14:00.002+01:00

El 2011 ha estat un any ple de blues que, en el cas d’aquest bloc, l’hem vist reflectit amb un creixement progressiu de visites i seguidors. Un total de 5.000 persones han visitat quasi 8.000 vegades van de Blues i s’han passejat per més de 13.500 pàgines d'aquest bloc.

Vam començar l’any amb poc més de 400 visites mensuals i l’hem acabat amb 1.150 aquest desembre. És un plaer veure com el que publiquem cada setmana interessa cada cop a més gent. Per això, volem agrair a tots els que seguiu van de Blues regularment i als que us hi deixeu caure de tant que sigueu a l’altre costat, perquè sou la raó més important per la que això segueix funcionant, a banda, és clar, d’aquesta música d’origen negre que tant ens entusiasme.

Els posts que més han interessat aquest any han estat dos publicats a la recta final de l’any. En primera posició el Festival Internacional de Jazz de Barcelona: gran Nit de Blues & Boogie seguit en el ranking del més vist per Nadal amb swing al Jamboree, amb Ignasi Terraza Trio & Randy Greer, un concert per cert pel que es van exhaurir les entrades.

Les pàgines més visitades són Retalls d'història del blues i la secció Multimèdia ♫ .

Ara tenim per davant 12 mesos amb les novetats més bluseras, curiositats de la historia del blues i els seus músics, recomanacions setmanals de concerts, i l’obligat seguiment del que es cogui en l’actualitat del blues, per descomptat el que es fa a Catalunya però també amb pinzellades d’actualitat internacional. Gràcies un cop més per ser-hi i que aquest 2012 el blues us segueixi acompanyant.

VIII Blues & Boogie Reunion a la Nova Jazz Cava. El primer regal de Reis.

2012-01-04T17:54:00.000+01:00

Com van els nervis per l'arribada dels Reis? Teniu ganes de veure els primers regals? Doncs dijous a la nit ja podeu obrir-ne el primer: la VIII Blues & Boogie Reunion a la Nova Jazz Cava! I divendres més!

Aquesta setmana el cap de setmana comença dijous a la nit, amb el primer concert de la VIII Blues & Boogie Reunion!

Des de fa 8 anys el primer regal de Reis el podeu trobar a la Nova Jazz Cava de Terrassa, amb aquesta trobada de pianistes de primer nivell, organitzada pel Lluís Coloma, un dels mestres d'aquest instrument que tenim a casa nostra.

Aquesta edició de la Blues & Boogie Reunion té com a protagonistes el mateix Coloma, i dos reconeguts pianistes internacionals: l'americà Barrelhouse Chuck (un dels grans pianistes de blues de Chicago) i l'alemany Frank Muschalle (un virtuós del boogie woogie). A més, estaran acompanyats per uns altres mestres dels seus respectius instruments: Manolo Germán (contrabaix) i Marc Ruíz (bateria).

Perquè la nit sigui el més espectacular possible, a l'escenari hi hauran 2 pianos de cua i els 3 pianistes podran fer totes les combinacions que la música i la natura permetin fer amb 6 mans, 30 dits i 176 tecles!

Dues nits que són tot un regal per als amants del boogie woogie!

Aquí podeu veure un exemple de les combinacions que es poden fer amb més d'un pianista i d'un piano (imatges de l'edició de 2011):

Dijous 5 (22h) i Divendres 6 (19.30h) - VIII Blues & Boogie Reunion

Nova Jazz Cava - Ptge. Tete Montoliu, s/n (Terrassa)

Entrada: cada dia val 20 €. Els socis de l'SBB tenen descompte del 20% (presentant el carnet de soci a la taquilla)

2 llibres de blues per regalar aquests Reis.

2012-01-03T23:44:00.000+01:00

Us heu portat bé durant el 2011? Ja heu fet la carta als Reis? Si us agrada el blues, un gran regal pot ser un llibre de... ho endevineu? Clar, de blues!

Ara que estan a punt d'arribar els Reis d'Orient, és possible que ja tingueu preparada la carta amb els regals que us agradaria que us portessin... però, ja hi heu posat algun regal de blues? Si és així, segur que el primer en que haureu pensat és un CD o un DVD, però què us semblaria un llibre? Sí, amics, els blues també es pot llegir! Aquí teniu 2 propostes:

"La gran enciclopedia del Blues", de Gérard Herzhaft (Editorial Ma Non Troppo Música).

Com el seu nom indica, és una obra completa sobre tots els aspectes del blues: biografies dels músics, història, estils, discogràfiques, etc. Fins i tot té un apartat dedicat al "blues espanyol" on es parla de músics molt propers com, per exemple, Joan Pau Cumellas, Lluís Coloma, August Tharrats, Big Mama, Amadeu Casas, Harmònica Zúmel, The Suitcase Brothers, The Midnight Rockets...

En resum, un gran llibre per saber-ho tot (o gairebé tot) del blues, de la mà de l'historiador i musicòleg francès Gérard Herzhaft, que porta més de 30 anys recorrent els Estats Units en busca del blues i dels bluesmen!

Si voleu, els Reis el poden trobar a Amazon.

"Camino a la libertad. Historia social del blues", de Manuel López Poy (editat per Bad Music Blues).

Amb aquest llibre podeu conèixer el context social en que va nèixer el blues, i com ha evolucionat fins al nostres dies. No és estrictament la història del blues, sinó que és la història de la gent que va crear aquest estil musical (el poble afroamericà), un estil que és l'arrel de gran part de la música moderna.

Un gran llibre del periodista i escriptor Manuel López Poy, un dels homes més implicats en l'escena del blues del nostre país, per exemple amb la seva tasca de difusió al capdavant del programa de ràdio Bad Music Blues (amb Joan Ventosa), o com un dels fundadors de la Societat de Blues de Barcelona.

Si voleu, els Reis el poden trobar a Lenoir.

Ara ja teniu 2 idees per demanar als Reis un regal de blues. Només us queda portar-vos bé aquests dies... i esperar!

Salut i blues per al 2012, l'any del blues!

Revetlla de Cap d'Any amb blues a Barcelona: 3 opcions.

2011-12-28T12:06:00.001+01:00

Pensàveu que no era possible passar una revetlla de Cap d'Any amb blues en directe? Doncs aquest any sí! A Barcelona teniu 3 concerts de blues per acabar el 2011 i començar el 2012 de la millor manera!

Segur que més d'un Cap d'Any, en plena festa i mentre sonava l'últim èxit d'Enrique Iglesias, heu pensat: "com m'agradaria passar una nit de Cap d'Any amb blues en directe"... Doncs, felicitats! Aquest any podeu realitzar el vostre somni, i teniu 3 opcions per escollir! O també podeu anar a les 3... sobredosi de blues! Yeah!

Aquí les teniu, ordenades cronològicament, perquè us planifiqueu la vostra ruta del blues:

Opció 1 (21h sopar, 21.45h concert): Blas Picón & The Junk Express al Bel-Luna

Al Bel-Luna podeu fer la festa completa, amb el sopar i el concert de Blas Picón & The Junk Express. Una nit per pujar a aquest tren carregat de blues contundent, que us portarà cap al 2012 amb una energia que us menjareu el món! I amb un convidat especial: el gran guitarrista Raúl T-Bonski!

Preu: 110 € (sopar + concert). Consultar només concert.

Opció 2 (00.30h): The Rocking Stones + A Contra Blues a la Sala Monasterio

Nit doble de blues i rock'n'roll ("pare i fill") per oblidar-se de la crisi i la seva mare, i gaudir fins que el cos aguanti! Amb el blues i altres varietats negres dels A Contra Blues (una de les bandes més en forma de la ciutat), i amb el rock "satànic" de The Rocking Stones (un gran tribut als "fills" de Muddy Waters), la nit se us farà molt curta... Al Monasterio us espera una nit doble per acabar "doblegats"!

Preu: 15 € (concert+consumució).

Opció 3 (1h): Tota Blues Band + Greg Izor & The Rockets al Rocksound

Al Rocksound teniu una altra nit de Cap d'Any doble, però only blues! Tota Blues Band, una de les bandes més actives de la ciutat i Greg Izor & The Rockets, liderats per aquest gran harmonicista americà, us garanteixen una nit de blues espectacular com si fóssiu a Chicago, o a Austin! Aquest concert té la col·laboració de la Societat de Blues de Barcelona, i els seus socis tenen les entrades a preu especial (consulteu la web de l'SBB).

Preu: 18 € (concert+consumició), 12€ socis SBB (també concert+consumició).

Tot seguit podeu veure els protagonistes en acció:

Charlie Patton, blues i circ al Delta del Mississippi.

2011-12-22T16:14:00.000+01:00

Sabíeu que Charlie Patton és un dels bluesmen més importants de la història? Sabíeu que està considerat el pare del Delta Blues? Sabíeu que era un gran showman?

En Charlie Patton (el seu nom també apareix escrit sovint com Charley) és un dels músics clau en la història del blues, no només per la seva qualitat, sinó perquè és el "pare" del blues del Delta, un dels estils de blues més importants, i també per la influència que va exercir en altres bluesmen, sovint més recordats i coneguts que ell mateix. Segur que tots coneixeu Howlin' Wolf, Muddy Waters, Willie Dixon i Robert Johnson... doncs bé, tots ells són "fills" del gran Charlie Patton!

El seu estil amb la guitarra, tocant-la sovint de manera percutiva i també amb l'slide, va posar els fonaments del blues que es feia a la zona del Delta del Mississippi, i que s'anomenaria més tard... Delta Blues (lògic, no?). També va marcar "tendència" amb les lletres de les seves cançons, perquè va ampliar la temàtica habitual de l'època, que eren les històries sobre les relacions entre homes i dones, i va parlar de la moralitat, la mort, notícies del moment... Podríem dir que era un cronista de l'època.

Però Charlie Patton no només va definir un estil de blues, sinó que representava el "prototip" de bluesman: bevia i fumava molt, va tenir moltes dones (diuen que unes 8!), va ser a la presó com a mínim una vegada, viatjava molt i es quedava poc temps a un mateix lloc, era supersticiós, cregut i sovint agressiu... Tot un "angelet"! Sort que avui dia no és necessari complir tot això per tocar blues...

Un altre aspecte en el que Patton va destacar és en el seu domini de l'espectacle. Era un autèntic showman, capaç de tocar la guitarra entre els genolls, darrere de l'esquena o rebolcant-se per terra, i fins i tot podia llançar-la a l'aire i recollir-la trobant el mateix acord ràpidament! Devia ser espectacular! És clar que, com passa en aquests casos, les opinions sempre estan dividides i hi havia gent (encara ara) que el considerava més un pallasso que un bluesman. That's blues... El circ del blues!

A continuació podeu escoltar (veure no, perquè a la seva època encara no hi havia YouTube) en Charlie Patton, cantant un dels seus grans èxits "Pony Blues". De fons, el típic soroll de "fregit" de les gravacions d'aquella època (és el que té gravar mentre et fas el dinar).

Per cert, si us voleu emportar a casa el pare del Delta Blues, els nostres amics d'Amazon tenen una bona selecció dels seus discos.

Nadal amb swing al Jamboree, amb Ignasi Terraza Trio & Randy Greer.

2011-12-21T17:12:00.001+01:00

Voleu acabar el dia de Nadal com cal? Doncs, si de bon swing voleu disfrutar, al Jamboree heu d'anar! Amb l'Ignasi Terraza i el Randy Greer us trobareu, i molt bé us ho passareu!

Aquest diumenge, dia de Nadal, és una jornada de família, dinar, i sobretaula llarga, molt llarga... Quan arriba el vespre el nivell de saturació (familiar i alimentici) acostuma a ser elevat, i només ens queda l'alternativa d'escarxofar-nos al sofà i anar fent zapping pels programes nadalencs de la tele... Només? No! Teniu una alternativa molt millor, anar a un concert de swing!

Si voleu acabar el dia de més bon rotllo, amb cançons de Nadal (la tradició mana) però a ritme de swing, només heu d'anar al Jamboree i us trobareu l'Ignasi Terraza Trio & Randy Greer! El trio d'un dels grans pianistes del país amb la veu d'un gran crooner americà que porta molts anys vivint a Barcelona, és tota una garantia per gaudir d'una gran Christmas Swing Night!

I si us voleu emportar a casa el feeling i el swing d'aquests grans músics, per gaudir-lo vosaltres o per regalar-lo algú especial, els nostres amics d'Amazon tenen uns quants dels seus discos.

Aquí teniu un "tastet" del "menú digestiu i desengreixant" que podeu degustar aquest diumenge:

Diumenge 25, 21 i 23h - Ignasi Terraza Trio & Randy Greer

Jamboree - Plaça Reial, 17 (Barcelona)
Entrades: taquilla 12 €, web Jamboree 10 €

BON NADAL, I QUE EL BLUES US ACOMPANYI!

Bessie Smith: sexe, drogues i... blues.

2011-12-15T11:27:00.001+01:00

Sabíeu que Bessie Smith va aconseguir fer-se milionària amb el blues? Sabíeu que va ser una dona explosiva en tots els sentits? Coneixeu la llegenda que envolta la seva mort?

La gran Bessie Smith és coneguda com l'Emperadriu del blues, i és un "títol" molt merescut perquè va ser la cantant de blues més famosa dels anys 20 i 30, i una de les més importants de la història. A més, la seva condició d'estrella musical la va portar a viure bona part de la seva vida com una autèntica "emperadriu".

L'èxit que va aconseguir Bessie Smith se'l va guanyar a pols perquè ho tenia tot en contra: de petita era pobre i es va quedar orfe, era dona en una societat dominada pels homes, i era negra en un temps on el racisme era la norma... Quin panorama! Però va superar tot això amb el seu gran talent i, sobretot, amb el seu fort caràcter. Es diu que era explosiva, independent, arrogant... i també bevedora, violenta i sexualment promiscua! Efectivament, tot un caràcter!

El començament de la seva carrera va ser com el de molts artistes negres de l'època: cantant pels carrers. Als 18 anys va entrar com a ballarina en una companyia on cantava la gran Ma Rainey, que la va ajudar molt. Quan va intentar entrar en una companyia discogràfica moltes la van rebutjar perquè tenia la veu massa "aspra", pels gustos de l'època, fins que Columbia Records li va donar l'oportunitat de gravar el seu primer disc (1923). Resultat: va vendre'n més de 750.000 còpies! Els "llestos" que l'havien rebutjat es van cobrir de glòria...

A partir del seu primer disc, l'èxit i la fama va acompanyar Bessie Smith durant gairebé tota la seva carrera. Omplia totes les sales on actuava, gravava amb els músics més importants (Louis Armstrong, Coleman Hawkins, Benny Goodman, etc.), i guanyava tants diners que portava un ritme de vida propi d'una aristòcrata, amb vicis inclosos: sobretot sexe i alcohol. En canvi, de rock'n'roll res, bàsicament perquè encara no s'havia inventat...

A partir de 1929, amb la Gran Depressió, Bessie Smith va marxar de Philadelphia per tornar al sud dels Estats Units (on va nèixer), i allà va seguir actuant, però també hi va trobar la mort (1937) en un accident de cotxe. Hi ha una llegenda que diu que va morir desagnada perquè cap hospital blanc va voler acollir una dona negra, però sembla que no va ser així. Ara, que la realitat de la història també té tela! Segons explica un dels seus biògrafs (Chris Albertson), quan va tenir l'accident va ser atesa per un metge blanc que passava. Aquest va trucar l'ambulància, però com que tardava molt va posar la Bessie al darrere del seu cotxe per portar-la ell mateix. Llavors va venir un altre cotxe, conduït per una parella que anava borratxa, i va xocar amb ells, tornant a ferir la nostra protagonista. Finalment va arribar l'ambulància i la van portar a un hospital per a negres, però ja no va poder sobreviure. That's blues...

Per cert, durant molts anys la tomba de Bessie Smith no va tenir cap làpida. Sabeu qui va pagar-ne una molts anys després (1970)? Janis Joplin, pocs mesos abans de morir ella mateixa. That's blues again...

Tot seguit podeu veure la gran Bessie Smith cantant "Saint Louis Blues". El començament del "videoclip" ja promet...

Dissabte "Posa't la Gorra", amb Mambo Jambo i molt de blues & swing.

2011-12-14T16:56:00.002+01:00

Us agradaria anar a una festa amb música en directe i ajudar els nens amb càncer? Creieu que no es pot fer tot això al mateix temps? Doncs sí que es pot! Aquest dissabte es celebra la festa "Posa't la gorra" al Zoo de Barcelona, amb els Mambo Jambo!

El concert recomanat d'aquest cap de setmana és especial perquè no és només un concert, és una festa. I no és una festa qualsevol, és una festa per ajudar els nens amb càncer i les seves famílies! Es tracta de la campanya "Posa't la gorra", organitzada per l'associació AFANOC, i que té com a objectiu sensibilitzar la societat i donar a conèixer l'existència del càncer infantil, per tal de normalitzar la malaltia.

Un dels projectes principals d'AFANOC és la Casa dels Xuklis, que serveix per acollir les famílies de nens amb càncer que són de fora de Barcelona, i que han de venir a la nostra ciutat per fer el tractament. Per aconseguir els recursos per tirar endavant aquest projecte i altres, AFANOC organitza diferents campanyes, i la més coneguda és la festa "Posa't la gorra", que aquest any arriba a l'onzena edició.

Aquest dissabte al matí, al Zoo de Barcelona, podeu gaudir d'una gran festa amb diferents activitats i espectacles, inclòs un concert de blues & swing amb una de les millors bandes de la ciutat: els Mambo Jambo! En Dani Nel·lo, Mario Cobo, Ivan Kovacevic i Anton Jarl formen un pòquer de músics espectacular, i a més tindran la col·laboració de l'escola Swing Maniacs per fer que tothom acabi la festa ballant a ritme de rhyhtm'n'blues! I tot això mentre ajudeu els nens amb càncer... sensacional!

Aquests són els Mambo Jambo en acció:

Dissabte 17, de 10 a 14h - Posa't la Gorra, al Zoo de Barcelona

(a les 13.10h, concert de Mambo Jambo + Swing Maniacs)

Jimmy Reed, el millor blues per fer l'amor.

2011-12-09T18:02:00.001+01:00

Sabíeu que Jimmy Reed és un dels artistes negres que va vendre més discos als anys 50? Sabíeu el motiu d'aquest èxit? Potser el sexe hi tenia alguna cosa a veure...

Doncs sí, en Jimmy Reed va ser un dels bluesmen que va tenir més èxit "comercial", aconseguint ser un dels artistes negres que va vendre més discos durant els anys 50 i principis dels 60, només superat per B.B. King i Ray Charles. Va col·locar 22 cançons a les llistes d'èxit de música negra entre 1953 i 1966, i fins i tot va aconseguir entrar a les llistes d'èxit del pop, destinades al públic blanc, com el famós Billboard.

I és que en Reed és un dels grans del blues, i un dels que més va influir en els músics blancs de blues i rock'n'roll, com The Rolling Stones, The Yardbirds, Them, Elvis Presley... Tots aquests artistes i molts altres van fer versions de les seves cançons, que s'han convertit en autèntics clàssics, com "Big Boss Man", "Bright Lights Big City" o "Shame Shame Shame", per exemple.

Però qui hauria de compartir la glòria amb Jimmy Reed és... la seva dóna! Resulta que ella (Mary Lee "Mama" Reed) és l'autora de moltes de les seves cançons, i no només això: en més d'una sessió de gravació "Mama" Reed havia de xiuxiuejar al seu marit la lletra de les cançons, perquè aquest les oblidava amb freqüència. Fins i tot en algunes gravacions se la pot sentir!

A més de ser una gran compositora, la Sra. Reed devia tenir una paciència de santa, perquè en Jimmy Reed no va portar gaire bé l'èxit i va caure en la beguda, i sembla ser que era bastant capritxós i insoportable. Per acabar-ho d'arrodonir, també era epilèptic... Una "joia" de company! Finalment, "Santa Mama" Reed va dir prou el 1964 i es va separar d'ell, el mateix any que la discogràfica on va triomfar Reed, la mítica Vee-Jay, va fer fallida. Un any "inoblidable" per al pobre Jimmy...

El nostre protagonista va tenir un final de carrera bastant lamentable, doncs sovint sortia a tocar borratxo, i tots els seus músics (com el gran Eddie Taylor) el van anar deixant perquè no hi havia qui l'aguantés. En un concert de l'American Folk Blues Festival, el 1968, va perdre l'equilibri i va caure al fossat de l'orquestra! Això sí que és caure en picat... Però, ironies del destí, quan anys més tard va aconseguir deixar la beguda (1976)... poc després va morir d'una insuficiència respiratòria! That's blues...

Bé, en aquest moment segurament us estareu preguntant: i el sexe? On és el sexe? Per què és el millor blues per fer l'amor? Calma, ara anem al "tema"! Si escolteu la música de Jimmy Reed, veureu que es caracteritza per un patró bàsic i repetitiu, una manera de cantar "arrossegant" les paraules, i tot plegat li dóna un aire de sensualitat que pot anar molt bé per a una "nit de passió". Però això no és (només) una impressió d'un servidor, hi ha una anècdota que ho confirma. Segons explica Gérard Herzhaft al seu genial llibre "La gran enciclopedia del blues", quan li va preguntar a un admirador de Reed quin era el motiu que li provocava aquesta admiració, el fan va respondre literalment: "When you get your woman, it's the best music for f..."!

Tot seguit podeu escoltar Jimmy Reed, interpretant "You Don't Have To Go" (el seu primer gran èxit), perquè comproveu el que deia el seu fan i el títol d'aquest article. Enjoy!

Gnaposs presenta el seu nou disc al Jamboree (divendres i dissabte).

2011-12-07T11:49:00.001+01:00

Us agradaria gaudir d'una estona de felicitat? Doncs aquesta setmana teniu dues oportunitats: divendres i dissabte els Gnaposs presenten el seu nou disc, "Happiness, Vol.I", al Jamboree!

Sí, amics, en una època on predominen les males notícies (i el món de la música no és una excepció), sempre és bo saber que també passen coses interessants i positives, com és la presentació d'un nou disc. I si els "pares de la criatura" són els Gnaposs i el disc es diu "Happiness Vol.I", llavors la felicitat ja està garantida!

Aquest nou disc del trio del reconegut guitarrista David Muñoz és el quart de la seva carrera, que va començar als Estats Units l'any 2000 per la porta gran, amb un primer disc que va estar apadrinat pel gran Scott Henderson! Des de llavors, la banda no ha parat de fer concerts i de participar en festivals, amb el reconeixement de la crítica i el públic. Aquesta coincidència no sempre es produeix en el món de la música, i ells ho aconsegueixen combinant el virtuosisme i la diversió a parts iguals.

Aquest divendres i dissabte ho podeu comprovar vosaltres mateixos, amb la presentació de "Happiness Vol.I" (editat per RGB) al Jamboree. Dues nits per gaudir de la barreja de blues, funk i rock, amb tocs de jazz, que acostuma a fer aquest potent trio. En els temps que corren, ja va bé una mica de happiness!

Tot seguit podeu vereu els Gnaposs en acció, en un tall del programa "Nit de Blues" de BTV. Podeu veure el programa complet a la web del programa.

Divendres 9 i dissabte 10, 21 i 23h - Gnaposs presenta "Happiness Vol.I"

Jamboree - Plaça Reial, 17 (Barcelona)

Entrades: taquilla 12 €, web Jamboree 10 €

Entrevista a Big Mama: "El blues és un llenguatge universal"

2011-12-04T17:17:00.001+01:00

En més d’una ocasió a van de Blues hem parlat de Big Mama, aquesta dama del blues català que des dels anys 80 ens ha obsequiat amb un munt de propostes en torn la música afro-americana. Aquest cop és ella mateixa qui ens explica en una entrevista exclusiva el que porta entre mans.

Fotografia d'Agustín Bertol

Big Mama Montse ens explica què ha fet últimament, com veu el panorama del blues, ens parla de projectes com l'EBC Challenge o el Blues a l'escoles, de músics que li agraden i, per descomptat, de noves propostes que ben aviat ens oferirà.

- Fa poques setmanes vas acabar un any consecutiu de concerts setmanals acompanyada de The Crazy Blues Band a la sala Jamboree de Barcelona. Quina valoració final en fas ?

Molt bona. Amb el meu grup actual, Big Mama & The Crazy Blues Band, vam començar a tocar al Jamboree ara fa un any. El baixista Isaac Coll va substituir el contrabaixista que ens acompanyava abans a Bigmamamontse BluesLab3, amb qui ja hi tocaven en Victor Puertas i l´Oliver Rocque. Al Jamboree hi hem tocat dues sessions cada diumenge entre novembre de 2010 i octubre de 2011 i això ens ha permès cohesionar la banda i anar ampliant el repertori.

- El públic que assisteix a concerts de blues es minoritari en comparació amb el d'altres gèneres. Quina radiografia es pot fer del que assitia a escoltar-vos a Jamboree ? És diferent del que va als festivals ?

Aproximadament la meitat de la gent que ens venia a veure al Jamboree eren estrangers i l´altra meitat era d´aquí. Hem tingut públic de Rússia, Noruega, Suècia, Nova Orleans, Canadà, Eslovènia, França, Alemania, etc, vaja d'indrets molt diversos! I al final dels concerts sempre ens felicitaven i ens agraïen la nit viscuda i les emocions que els havíem transmès amb la nostra forma d´entendre la música ... Això ens ha animat molt, perquè hem corroborat que el blues és un llenguatge universal. El fet que gent que no et conegui mostri interès i ens faci saber que els ha agradat el que fem és una satisfacció molt gran!

- Ara toca descansar una mica pel que fa a concerts ? Tens nous projectes en marxa ?

Bé, els músics descansem quan no tenim bolos (somriures). Aquest mes de novembre hem seguit amb els nostres concerts que han anat molt bé, com la Mostra de Jazz de Sant Boi de LLobregat o els dos concerts del cicle Contrabaix a Castellbisbal i al Prat de Llobregat.... i n’hi d’altres de previstos! El proper mes d´agost tocarem al Festival de Sem de França i jo sola també faré una audició per a infants en francès al Festival Terri' Thouars Blues, a la vila de Thouars del país veí...

També entrarem a gravar el nostre nou disc amb The Crazy Blues Band al mes de gener a l’estudi 44.1 de Girona i això ens te molt vius i il•lusionats!!Un altre projecte que ja hem presentat aquest 2011 amb l´Original Jazz Orquestra del Taller de Músics és l´espectacle “Blues’n the jazz”, amb el qual retem un homenatge a les Dames de Blues Clàssic així com als músics que les acompanyaren i que van fer swingar el Blues. A partir del 21 de gener iniciem una gira molt maca pels diferents auditoris de Catalunya com el Kursaal de Manresa, el Teatre Cirviànum de Torelló, l´Auditori-Palau de Congressos de Girona, L´Auditori-Sala Oriol Martorell de BCN, l´Auditori de Vilafranca del Penedès, el Teatre Plaza de Castelldefels, el Teatre Metropol de Tarragona, etc.

- Què ens pots explicar d'aquest nou disc ? Hi haurà composicions pròpies ? Escoltarem la Big Mama més bluesera o tens ganes de retrobar propostes musicals paral•leles com ja has fet en altres ocasions ?

Aquest disc inclourà part dels temes que venim tocant en directe així com alguns de nous. Són versions de blues, swing o funky. Per a arranjar-los, seguim la idea del què feia Louis Armstrong, és a dir, agafem cançons de diversos estils, tal i com ell feia, i les passem pel sedàs estilístic del blues, com Armstrong feia amb el jazz de Nova Orléans... Tot ho escombrem cap al blues donant-li un toc propi. Així estem treballant: escollim temes ben diferents i els adaptem a la nostra manera de fer, amb una sonoritat molt bluesy ... L’últim disc que vaig publicar va ser “Blues Rooted” l’any 2005.

- Big Mama Montse fa temps que a més de tocar a d'alt dels escenaris està implicada en altres projectes vinculats a la música i al blues, com per exemple la feina feta amb Joan Pau Comelles a les escoles. Fes-nos-en 5 cèntims:

És un espectacle adreçat a nens d´entre els 5 i els 12 anys i que té una durada d’uns 50 minuts. El vam iniciar l’any 2007 i l’hem anat oferint per tot Catalunya. Barregem música i explicacions en una mena de trajecte que explica les característiques del blues, d’on ve i a quines músiques ha donat lloc ... Intentem incidir en els infants a nivell emocional de forma que gaudeixin i l’espectacle els deixi una empremta positiva per tal de què en un futur recordin amb goig el nom del blues i tinguin més ganes d´escoltar-ne i d´aprofundir-hi.

Big Mama a l'Hospital Vall d'Hebrón de Barcelona
Fotografia de Joan 'Linux' Bcn

- També formes part activa de les persones que us heu implicat en el EBChallenge. Camí ja de la segona edició, creus que aquesta és una història que donarà un impuls destacable al blues europeu i als músics ?

Soc membre de l´European Blues Union, que organitza l´European Blues Challenge per donar a conèixer i promoure els músics de blues europeus i les seves obres. En formem part un centenar de persones d’arreu d’Europa, d'entre els quals els programadors dels Festivals més importants de Blues i els mitjans de comunicació especialitzats més veterans, així com diverses Associacions i Fundacions que promouen el blues des de cadascun dels 25 països membres. Intentem ajudar als grups de blues i aquí ho hem fet des de la SBB. La idea és que la elecció dels grups sigui participativa i hi col•laborin tots els apassionats al blues de cada país.

- Què i/o qui va fer enamorar-te o enganxar-te al blues?

El primer disc que em vaig comprar amb els diners que vaig guanyar fent classes als 15 anys va ser un de Jimmie Hendrix, tot i que a casa sempre havia escoltat música de ben petita perquè la meva mare era un gran balladora de rock'n'roll, però el músic que em va atrapar per primer cop va ser l´Elmore James, que em transportà a una altra realitat i realment em va commocionar i iniciar en aquesta música. D´altra banda, qui més em va ensenyar va ser Johnny Mars, un músic que venia sovint a tocar a Barcelona quan jo començava a cantar.

- Quins dos o tres bluesmen o blueswomen tens com referents ?

Les dames del blues clàssic com Bessie Smith, Alberta Hunter, Helen Humes, m´agraden molt ... També Big Bill Bronzy, Brownie Mc Ghee, Lonnie Johnson, Robert Johnson, ... Del blues elèctric, T-Bone Walker, Clarence Gatemouth Brown, Albert Collins, .... Entre els bluesmen més actuals m’agraden Keb' Mo', Eric Bibb i Guy Davis.

- Tornem a casa. Penso que a Catalunya el blues viu un bon moment. Hi estàs d'acord ? Ha millorat l'escena musical per la música afro-americana respecte a, posem per cas, 20 anys enrere?

S’està treballant molt i de forma conjunta des d’entitats com Capibola Blues, Bad Music Blues, la SBB i algunes sales que programen blues com el Honky Tonk, La Tia Felipa, etc. i crec que tot plegat dona molt bons resultats. Comparant-ho amb èpoques pretèrites, teníem com a contrapartida que, anys enrere a Catalunya, havíem vist en directe primeres figures que ara no venen. Grans figures com Buddy Guy, Koko Taylor, Albert Collins, Robert Cray, Albert King, Screaming Jay Howkins, Junior Wells, Lonnie Brooks, Jimmy Vaughn, Clarence Gatemouth Brown, Kenny Neal i altres van actuar a Barcelona i quan tocaven a la sala La Boîte fins i tot podíem fer jam session amb ells... i ara potser es troba a faltar noms d’aquest nivell i aquests intercanvis tan macos que ens havien donat tants moments únics.

Recomanem Amazon.es per comprar o regalar música, llibres i tecnologia

Robert Johnson no ha mort, i ara es diu Keb' Mo'.

2011-12-01T16:16:00.001+01:00

Sabíeu que Keb' Mo' és la "reencarnació" del mític Robert Johnson? Voleu saber com es va produir aquest "miracle"?

Aquest any es celebra el centenari del naixement de Robert Johnson, un dels grans bluesmen de la història i, sens dubte, el més mític i misteriós de tots. La famosa llegenda del seu pacte amb el diable a una cruïlla de camins (el crossroads), on li va vendre la seva ànima a canvi de ser un geni amb la guitarra, continua fascinant a tothom, i el fet de morir jove (amb només 27 anys) i enverinat va contribuir a augmentar el misteri que l'envolta.

Però, va morir de veritat? Podria ser que en aquell contracte diabòlic hi hagués una clàusula per continuar vivint després de l'enverinament? Doncs això segurament no ho sabrem mai. El que sí sabem és que Columbia Records va aconseguir el "miracle" de la "reencarnació" de Robert Johnson en la figura de Keb' Mo'.

Recomanem Amazon.es per comprar o regalar música, llibres i tecnologia

A principis dels 90, Columbia va fer una reedició completa de tota l'obra de Robert Johnson i va ser un gran èxit de vendes. La seva figura va adquirir una gran popularitat i es va generar una autèntica passió per conèixer la seva música i la seva vida. Per aprofitar l'ocasió, i treure tot el partit possible de l'operació, Columbia necessitava poder fer "concerts" del mític bluesman i van contractar un actor de teatre que es deia Kevin Moore i que s'assemblava físicament a Johnson. Van encarregar a Stefan Grossman i Bob Brozman que li ensenyessin a tocar la guitarra nota per nota com Robert Johnson, i el van presentar com un bluesman tradicional amb el nom de... Keb' Mo'.

Així doncs, van ser els diners i els interessos de les discogràfiques els que van aconseguir que Robert Johnson tornés als escenaris. Ben mirat, potser sí que era part del contracte que va firmar amb el diable...

Aquest és Keb' Mo' fent un clàssic de Robert Johnson, "Kind Hearted Woman Blues":

Per cert, la foto d'aquest article és del disc "Just Like You" de Keb' Mo', que va ser molt premiat als EE.UU. Però... esteu segurs que el del la foto és ell i no Johnson?

Si voleu continuar investigant el "cas Johnson", a Amazon podeu trobar discos del Johnson original i del Johnson reencarnat per comparar...

Final del Concurs de Blues de Barcelona - Budweiser, aquest dissabte al Rocksound.

2011-11-30T16:11:00.001+01:00

Teniu ganes de viure l'emoció d'una gran final? No podeu esperar fins el maig, quan es decidirà la Champions? Doncs aquest dissabte teniu la gran final del Concurs de Blues de Barcelona - Budweiser 2011! La "Champions del Blues" al Rocksound!

Ara fa 2 mesos, començava la fase eliminatòria del Concurs de Blues de Barcelona - Budweiser 2011, amb 10 bandes que aspiraven a arribar fins al gran dia: la final! I aquest gran dia és dissabte, a la sala Rocksound on ens espera un "duel" espectacular amb les 2 bandes finalistes: Huckleberry Finn i Ster & The Waxers!

Huckleberry Finn es una banda de Barcelona, formada l'any passat, que ha anat evolucionant fins al format actual de quartet amb Daniel Ventosa (piano i veu), Artem Zhuliev (saxo), Jose Pilar (baix) i Edu Nieto (bateria). La banda ja ha participat en nombrosos concerts i festivals, i el seu repertori barreja el blues clàssic amb altres estils de música negra, sobretot de New Orleans.

Ster & The Waxers també és una banda formada a Barcelona, al voltant de la cantant Ster Wax que està acompanyada per Héctor Martín (guitarra), Aitor Sáinz (teclats), José Pilar (baix) i Edu Nieto (bateria). Aquesta banda també porta una curta però intensa trajectòria de concerts i festivals, i el seu repertori està basat en els grans cantants de blues, funk i soul dels anys 50 i 60 (principalment).

L'anècdota de la final és que, com haureu vist, les 2 bandes tenen la mateixa base rítmica... Potser no farà falta que es moguin de l'escenari!

Amb aquestes 2 bandes l'espectacle està garantit, però després de la seva acutació encara hi haurà més! Per tancar aquesta nit de blues memorable actuarà Tota Blues Band, acompanyats de la Big Mama! Una combinació molt especial per a una nit molt especial!

El concurs està organitzat per la Societat de Blues de Barcelona, patrocinat per Budweiser, i amb la col·laboració destacada del CONCA (Generalitat de Catalunya), i també de Bad Music Blues i les sales dels concerts.

Una nit de blues que us emocionarà!

Aquests són els finalistes:

Dissabte 3, 22h (gratuït) - Final del Concurs de Blues de Barcelona

Rocksound - Almogàvers, 116 (Barcelona)

3 concerts de Mark Hummel a Barcelona! 3 dies per gaudir del blues i l'harmònica!

2011-11-25T17:42:00.001+01:00

Us imagineu tenir a Barcelona un dels millors harmonicistes contemporanis? Us agradaria gaudir del seu blues en 3 concerts de petit format? Somieu que us doni una master class d'harmònica? Doncs ja podeu despertar, el vostre somni s'ha fet realitat! El proper diumenge, dimarts i dimecres, Mark Hummel actuarà a Barcelona!

Sí, amics i "malalts" del blues (i sobretot de l'harmònica), aquest diumenge ja tindrem entre nosaltres al gran harmonicista americà Mark Hummel, i podrem gaudir de la seva música en 3 concerts a Barcelona!

Diumenge 27, a les 20.30h, Mark Hummel serà al Honky Tonk (entrada gratuïta) acompanyat de Pere Puertas a la guitarra i Rod Deville al contrabaix. Un concert acústic, com l'últim disc de l'harmonicista, per gaudir de tots els matisos de la seva harmònica!

Dimarts 29, a les 20h, en Hummel serà als estudis Nómada 57 per fer una master class d'harmònica i una gravació en directe amb The Suitcase Brothers (10 € la master class i 15 € tot plegat). Una nit ben completa! Per anar a aquest concert s'ha de reservar a victordoors@gmail.com.

Dimecres 30, a les 22.30h, concert de Mark Hummel & The Suitcase Brothers al Bel-Luna (12 €). Aquell dia, aquest cèntric i elegant club de jazz de Barcelona es convertirà en un club de Chicago!

Per si algun despistat encara no sap qui és en Mark Hummel, només heu de donar una ullada a la seva web per veure l'impressionant "full de serveis" del nostre protagonista. Si us fa mandra clicar l'enllaç (com sou!) heu de saber que en Hummel va nèixer a New Haven (Connecticut), però va crèixer a Los Ángeles (California). Les seves principals influències van ser els harmonicistes de Chicago (Little Walter, James Cotton, Sonny Boy Williamson, etc.), té 15 discos al mercat, a més d'uns altres 10 on col·labora, i des de 1991 és el creador i promotor del Blues Harmonica Blowout, unes trobades dels millors harmonicistes del món, per on han passat tots els grans! I tots, vol dir tots!

Per cert, a Amazon podeu trobar uns quants dels grans discos de Mark Hummel.

Una curiositat: de petit va tenir uns "cangurs" mexicans que posaven R&B i soul a la ràdio, i van ser els responsables de que el petit Hummel tingués el primer contacte amb la música negra. És mereixen un monument! Ándele!

Per desgràcia, no tots els dies tenim l'ocasió de tenir per aquí als grans bluesmen americans, i menys en 3 concerts de petit format, o sigui que aprofiteu aquesta gran oportunitat!

Un tastet del que fa aquest mestre del to, el fraseig i el swing amb l'harmònica, i que domina els estils del West Coast, Chicago i Delta. Amb tots vosaltres Mark Hummel & The Blues Survivors! Us ho passareu tan bé com la gent del video!

Per cert, la foto que il·lustra l'article és de Grant Kessler.

B.B. King & Jimi Hendrix, dos reis junts a l'escenari.

2011-11-24T12:30:00.001+01:00

Sabíeu que B.B. King i Jimi Hendrix van tocar junts en uns quants concerts? Sabíeu que un d'aquests concerts està enregistrat? I sabeu quina banda els acompanyava?

Que B.B. King i Jimi Hendrix són 2 dels millors guitarristes de la història, no és cap novetat. Cadascun amb el seu estil, han contribuït a definir el so de la guitarra elèctrica tal com la coneixem ara, i són una referència per a la majoria de guitarristes. El que potser no és tan conegut és el fet de que van arribar a tocar junts en diverses ocasions, i que existeix una gravació d'un d'aquests concerts!

Aquestes trobades a dalt de l'escenari es van produir l'any 1968, quan B.B. King tenia 43 anys i Hendrix 26, i la primera va ser a Virginia Beach (costa est dels EE.UU.), la nit del 4 d'abril, en un concert benèfic. Com era previsible el concert va ser espectacular, i va acabar amb els dos guitarristes entre el públic... passant la gorra per recollir diners per a la causa! Per cert, aquella mateixa nit van assassinar Martin Luther King. Contrastos cruels de la vida...

Després d'aquest primer concert n'hi van haver alguns més el mateix any, i una d'aquestes actuacions va quedar enregistrada, la que van fer uns dies més tard (el 9 o el 15 d'abril, segons les fons) al Generation Club de New York. La gravació és un bootleg, (gravació "pirata" o no autoritzada), amb l'encertat títol "The King's Jam" doncs gairebé totes les cançons del disc són jams, amb els 2 reis de la guitarra com a protagonistes. I els 2 músics estaven acompanyats per una banda de luxe, The Paul Butterfield Blues Band! Això sí que és que et tractin com un rei...

Aquest bootleg no és fàcil d'aconseguir (a internet el podeu trobar en mp3), però sempre podeu aconseguir qualsevol dels molts discos de B.B. King o qualsevol dels discos de Jimi Hendrix.

En Hendrix sempre deia que B.B. King era una de les seves principals influències i, segons explica el "marit de Lucille" en una entrevista, en aquelles trobades van intercanviar consells i trucs de la guitarra. En la mateixa entrevista B.B. King diu que Jimi Hendrix li va semblar un noi tranquil, tímid i educat. Per cert, aquell mateix any de 1968, uns mesos abans de coincidir en aquests concerts, Hendrix va ser arrestat a Estocolm després d'haver destrossat l'habitació d'un hotel, sota els efectes de les drogues i l'alcohol. Sort que era tranquil, tímid...

D'aquests concerts no hi ha cap filmació, però podem veure els 2 genis per separat en els següents videos. També podeu escoltar una de les cançons de "The King's Jam": "It's My Own Fault".

Primer Festival de Blues-Rock Vila de Gràcia, aquest dissabte.

2011-11-23T16:03:00.001+01:00

Heu assistit mai al naixement d'una nova criatura? Us agradaria viure l'emoció del retrobament d'un pare i el seu fill? Doncs aquest dissabte, al Tradicionàrius, podeu ser testimonis del naixement del Primer Festival de Blues-Rock Vila de Gràcia! Una trobada de 4 bandes de la ciutat, per gaudir d'una festa amb el pare de la música moderna, el blues, i el seu fill gran, el rock!

Aquest dissabte podeu ser testimonis del naixement d'un nou festival de blues i rock a la ciutat de Barcelona! Es tracta del Primer Festival de Blues-Rock Vila de Gràcia, que neix per l’amistat d’uns quants músics de l’àmbit del blues i el rock, la majoria d’ells del mateix barri gracienc, que tenen la il·lusió de reunir en un mateixa nit aquests dos estils de música, que són "pare i fill", i de fer una gran festa per compartir-la amb tota la gent del barri, de la ciutat... i d’arreu del món si fa falta!

El festival també neix amb la intenció de convertir-se en un esdeveniment clàssic d’aquestes dates, i en aquesta primera edició comptarà amb les següents 4 bandes (per ordre d’actuació):

Bluesnet Band - Banda del Maresme que fa blues de Chicago i R&B. Amb la col·laboració especial del cantant i harmonicista David Sánchez. Blues To The Bone!

The Park Band - "Gairebé una big band" de Blues-Rock barcelonés: tres guitarres, bateria, baix, saxo, cors i un cantant nord-americà al davant. Música i energia pura!

Bullfrog - Tres germans capitanejats per Agustí Mas, experimentant el Blues-Rock dels 70's. Albert King o Muddy Waters es barregen amb Hendrix, Gallagher i Beatles.

Leonard Skinner - Banda tribut a Lynyrd Skynyrd. "Faith, Tradition & Southern Rock" és el títol del seu primer CD, tota una declaració de intencions.

El concert es celebrarà a una sala emblemàtica de Gràcia, el Centre Artesà Tradicionàrius, i té el suport de les següents entitats: Tube Sound, Societat de Blues de Barcelona, Disco 100, Centro Podológico Llobregós, Global Brokers i Stanton Studio.

Aquest dissabte Gràcia serà un festival… de bona música i bon rotllo!

Aquest són els protagonistes de la festa:

Dissabte 26, 20h (5 €) - Primer Festival de Blues-Rock Vila de Gràcia

Tradicionàrius - Travessia de Sant Antoni, 6-8 (Gràcia, Barcelona)

Sonny Terry, l'enemic de Brownie McGhee.

2011-11-17T19:32:00.001+01:00

Segur que coneixíeu Sonny Terry, i el duo que va formar amb Brownie McGhee, però sabíeu que la famosa parella no era precisament una "bassa d'oli"? I sabíeu que en Sonny va sortir en un pel·lícula d'Spielberg?

Si algú us diu el nom de Saunders Tedell, segurament no sabreu de qui us estan parlant, i encara menys el relacionareu amb el blues. Però si sentiu a parlar de Sonny Terry la cosa canvia, oi? Doncs... es tracta de la mateixa persona! Sí, Saunders Tedell era el seu nom real. Fins i tot els artistes més coneguts tenen coses per descobrir...

El que tots coneixem de Sonny Terry és que ha estat un dels grans harmonicistes de la història del blues (sobretot en l'estil "acústic"), i que va ser la parella (musical) de Brownie McGhee durant molts anys (més de 30!). Però el que segurament us sorprendrà és que la seva relació amb McGhee no va ser un "matrimoni" feliç, més aviat al contrari! Sembla difícil d'entendre que un duo musical pugui durar tants anys sense una bona relació dels seus membres, i encara més si parlem d'aquest duo entranyable. Se'ls veia tan bones persones...

Si escolteu qualsevol dels seus discos encara es fa més incomprensible aquesta situació!

La tensa relació entre Sonny Terry i Brownie McGhee va anar empitjorant gradualment amb els anys, fins al punt que les seves freqüents discussions continuaven més d'una vegada a dalt de l'escenari! Potser resultarà que alguns dels característics crits aguts de Terry mentre tocava l'harmònica eren provocats pel seu company McGhee... Ai, ui, uhu, aha!

Però totes les coses tenen un costat positiu, i una d'aquestes discussions va ser la causa de que Sonny Terry es decidís a cantar. La raó? Doncs el seu "amic" Brownie es va enfadar tant que no va voler sortir a l'escenari amb ell, i el nostre protagonista va haver de tocar sol, i també cantar. Sembla que li va agradar l'experiència, perquè a partir d'aquell moment sempre va cantar una part del repertori .

Malgrat aquest "mal rotllo", la carrera conjunta dels 2 bluesmen va estar plena d'èxits i reconeixement popular, fet que els va portar a fer d'actors i sortir en obres de Broadway, i també en diversos anuncis de televisió, com per exemple un del conegut antiàcid Alka-Seltzer. Segurament se'n van prendre més d'un després de les seves "agres" discussions...

La "carrera" d'actor d'en Sonny Terry va tenir el seu punt culminant quan va sortir en la pel·lícula "El Color Púrpura", d'Steven Spielberg. Segurament va necessitar mesos d'assajos per interpretar el seu paper, doncs a la pel·lícula feia de... Sonny Terry tocant en un club! El típic cas de l'actor "encasellat" en un personatge...

En Sonny Terry també va participar en una altra pel·lícula famosa, sobretot pels aficionats al blues... i a Karate Kid! Com ja haureu endevinat, es tracta de la mítica "Crossroads", on el nostre harpman no hi surt fent cap personatge sinó a la banda sonora, a les cançons "Crossroads" i "Walkin' Away Blues". Per cert, en Sonny Terry va morir de causes naturals als 75 anys, 3 dies abans de l'estrena de la pel·lícula! Sembla clar que estava predestinat a no poder veure-la. That's blues...

Aquí podeu veure en Sonny Terry, sense el seu "estimat" Brownie McGhee. Tot i els crits, se'l nota més "relaxat", no?

Festival Internacional de Jazz de Barcelona: gran Nit de Blues & Boogie.

2011-11-16T16:02:00.001+01:00

Us agradaria anar al teatre per veure 4 bandes de blues? Us ve de gust acabar la setmana amb una "marató" de blues i boogie? Per cert, què us agrada més el blues o el boogie? Doncs no fa falta que escolliu! Aquest diumenge ho teniu tot al Teatre Coliseum, en la gran Nit de Blues & Boogie del Festival Internacional de Jazz de Barcelona!

Aquest any el blues està tenint més presència que mai al Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona (gran notícia!), i la nit de diumenge serà el moment culminant, amb la Nit de Blues & Boogie al Teatre Coliseum! Aquest concert serà gairebé una marató, amb alguns dels millors músics de blues de casa nostra, que ens oferiran un espectacle molt especial i difícil de veure avui dia!

El concert es divideix en 2 parts:

1a part
The Suitcase Brothers, amb el seu country blues autèntic!
Lluís Coloma Trio + August Tharrats + Bernat Font, 3 dels millors pianistes de blues i boogie!

2a part
Chino & The Big Bet, amb el seu tribut al mític Robert Johnson!
Barcelona Big Blues Band + Dani Nel·lo + Blas Picón, l'espectacular banda amb 2 convidats de luxe!

El concert és una iniciativa de la Fundació Privada Catalana Jazz Clàssic i de The Project (empresa organitzadora del festival), i han decidit oferir un descompte interessant en el preu de les entrades als socis de la fundació, i també als socis de la Societat de Blues de Barcelona (entitat col·laboradora). Entrades limitades, consulteu la info!

Aquest diumenge és un dia d'eleccions, però els que estimem el blues no tenim necessitat d'escollir, perquè l'elecció és clara: la Nit de Blues & Boogie!

Aquests són els protagonistes d'aquesta nit "colossal", alguns combinats de diferent manera a com ho estaran diumenge:

Diumenge 20, 19h - Nit de Blues & Boogie

Festival Internacional de Jazz de Barcelona

Teatre Coliseum - Gran Via de les Corts Catalanes, 595 (BCN)

Entrades: de 15 a 30 € (recordeu que els socis SBB tenen descompte)

J.B. Lenoir: zebres, whiskey i blues.

2011-11-10T19:07:00.000+01:00

Sabíeu que J.B. Lenoir va ser un dels grans compositors i guitarristes del blues? Sabíeu que es va implicar decididament en la lluita pels drets de la població negra dels EE.UU.? I què hi pinten en tot això les zebres i el whiskey? Paciència, seguiu llegint...

J.B. Lenoir és un personatge important en la història del blues, no només en l'aspecte musical sinó també per la seva implicació en denunciar els problemes que afectaven la seva raça als EE.UU., principalment la segregació racial.

La seva carrera es podria dividir en 2 grans etapes, i la primera aniria de 1950 a 1962, aproximadament. En aquells anys, en J.B. Lenoir era una figura a Chicago, on triomfava als clubs de la ciutat amb la seva banda i també compartint escenari amb grans figures del moment com Memphis Minnie, Big Maceo o el mateix Muddy Waters. La força de la música que interpretava en aquell temps contrastava amb la seva veu aguda i brillant, i segurament era part del seu encant i el va ajudar a diferenciar-se de la resta.

Abans de continuar, si voleu gaudir de la seva música, a Amazon teniu alguns dels millors discos de J.B. Lenoir.

En la primera etapa de la seva carrera ja va començar a fer algunes cançons compromeses amb l'actualitat del moment, com per exemple "Eisenhower Blues", que no deixava gaire bé al president (la companyia discogràfica el va obligar a tornar-lo a gravar amb el títol de "Tax Paying Blues"). Ficar-se amb el poder sempre ha significat "pagar un preu"...

En la segona etapa, a partir de 1962 i fins a la seva mort el 1967, J.B. Lenoir es va implicar encara més amb la denúncia social, i moltes de les seves lletres tractaven temes com el racisme o la Guerra de Vietnam. També va fer un canvi en el seu estil i, aconsellat per Willie Dixon, va passar a tocar en solitari o acompanyat només per un bateria (el gran Fred Below). Així va participar en l'American Folk Blues Festival de 1965 al Regne Unit, i va aprofitar per gravar el seus discos més contundents: "Alabama Blues" i "Down In Mississippi" (aquest últim gràcies a la col·laboració de John Mayall). En un principi aquests discos només es van editar a Europa, perquè les companyies americanes no estaven molt "còmodes" amb les lletres de Lenoir. Com sempre, els negocis no són gaire compatibles amb les protestes, per molt justificades que siguin...

Bé, i on són les zebres? On és el whiskey? Si us heu fixat en la foto d'aquest article, la primera pregunta ja queda resposta! El nostre protagonista era un showman i això incloïa el seu vestuari: era un enamorat de l'estètica "zebra"! Bestial! I quant al whiskey... us heu fixat en el seu nom? No us recorda una coneguda marca d'aquest licor? D'entrada convé aclarir que "J.B." no són inicials, el van inscriure al registre amb aquest nom, "J.B.", amb un parell... de lletres! No se sap si els seus pares li van posar en homenatge a la marca de whiskey, però és una bona hipòtesi, no?

Per cert, en J.B. va morir als 38 anys degut a les ferides que es va fer en un accident de trànsit. I sabeu on? Al comtat de... Champaign (Illinois)! El destí és implacable! That's blues...

A l'època d'en J.B. Lenoir ja començava a funcionar el YouTube, i aquí podeu veure una gravació que li van fer amb una de les primeres webcams. Atenció al "final feliç" del video!

Cicle Blues & Boogie de L'Hospitalet: aquest divendres gran concert al Salamandra 2.

2011-11-09T17:53:00.000+01:00

Teniu ganes d'una gran nit de blues i boogie? Us agradaria veure en un mateix escenari grans bandes d'aquí amb grans artistes internacionals? Doncs aquest divendres teniu una cita al Salamandra 2, amb un dels concerts centrals del Cicle Blues & Boogie de L'Hospitalet!

Aquesta setmana ha començat una nova edició, la 6ena, del Cicle Blues & Boogie de L'Hospitalet, i s'allargarà durant tot el novembre i part del desembre. Com està passant en tots els àmbits, el cicle també ha patit importants retallades pressupostàries, però tot i així l'organització (a càrrec de Bad Music Blues) ha aconseguit mantenir una programació més que interessant, variada i de qualitat.

Com exemple d'això tenim el concert doble d'aquest divendres, que és un dels plats forts del cicle (n'hi hauran uns quants més!), amb Shine & PT Gazell per una banda, més Carl Wyatt & Archie Lee Hooker & A Contra Blues per l'altra.

Si us voleu "emportar a casa" alguns dels artistes, a Amazon podeu trobar discos d'alguns dels protagonistes, per exemple: Back to Back de PT Gazell, o Live at the Entra Pot de Carl Wyatt. Pels discos de Shine i A Contra Blues haureu d'esperar al concert!

Shine és un dels molts projectes d'Hernán Senra "Chino", en aquest cas centrat en el swing, i estaran acompanyats per l'harmonicista americà PT Gazell, un mestre de l'harmònica que ha portat aquest petit instrument fins a la màxima expressió! Després podeu veure compartint escenari el guitarrista Carl Wyatt (que barreja amb força els estils de Texas, Chicago i el Delta) i Archie Lee Hooker (nebot del mític John Lee Hooker!), acompanyats pels "nostres" A Contra Blues! Aquest concert el podeu gaudir a la sala Salamandra 2, de L'Hospitalet, i la nit promet ser espectacular!

Per acabar, és de justícia destacar les entitats que han fet possible la continuitat del cicle. A més dels organitzadors (Bad Music Blues) hi col·laboren decisivament: Societat de Blues de Barcelona, Capibola Blues, Salamandra i Kfè Olé, entre d'altres, a més de tots els músics participants. Gràcies a tots per fer possible que puguem continuar gaudint d'aquest esdeveniment!

Aquests són els protagonistes per separat, quan estiguin tots junt pot ser la bomba!

Divendres 11, 21.30h - Cicle Blues & Boogie de L'Hospitalet

Shine & PT Gazell + Carl Wyatt & Archie Lee Hooker & A Contra Blues

Sala Salamandra 2 - Av. Carrilet, 301 (L'Hospitalet de Llobregat)

Entrades: anticipada 6 €, taquilla 8 €

Reverend Gary Davis, predicant el blues a les fosques.

2011-11-03T18:46:00.000+01:00

Sabíeu que Reverend Gary Davis va ser un dels grans guitarristes americans de tots els temps? Sabíeu que va ser un dels mestres de la tècnica del fingerpicking? Sabíeu que també va ser predicador? I com predicava a les fosques?

En Reverend Gary Davis estava predestinat a passar a l'història del blues, doncs tenia un talent innat per a la música (als 7 anys ja tocava l'harmònica, el banjo i la guitarra), i va nèixer a Carolina del Sud, una de les zones dels Estats Units on va nèixer un nou estil de blues, el Piedmont, del que en Davis va ser protagonista principal (al costat de Blind Blake i Blind Boy Fuller).

Una de les característiques principals del Piedmont blues és la tècnica que s'utilitza a la guitarra, coneguda amb el nom de fingerpicking, que consisteix en tocar a la vegada el ritme i la melodia, utilitzant el dit polze per tocar les cordes greus i els altres dits per tocar les cordes agudes de la guitarra. El Reverend Gary Davis va ser un mestre d'aquesta tècnica en sentit literal: a més de dominar-la perfectament es va dedicar a ensenyar-la a molts altres guitarristes, alguns dels quals van ser molt importants posteriorment, com Stefan Grossman o Bob Brozman, per exemple.

Per cert, si voleu gaudir d'aquest estil de blues, us podeu emportar el mestre a casa! Per sort, és fàcil trobar alguns dels grans discos del Reverend Gary Davis!

Un altre aspecte destacat del nostre personatge és que es va convertir al cristianisme, en bona mesura per un fet desgraciat, i va ser ordenat pastor de l'església baptista a l'edat de 41 anys. Això va influir en la seva música perquè, tot i que sempre havia combinat el gospel amb el blues, a partir d'aquell moment va deixar el blues de banda, i es va centrar en la seva faceta de predicador, cosa que feia pels carrers acompanyat de la seva guitarra. Sembla ser que els seus sermons cantants eran força enginyosos i humorístics, i els interpretava com si fossin blues (ell en deia "holy blues") amb força èxit. És el que passa quan la teva parròquia la tens al carrer i no còmodament asseguda a l'església: o t'espaviles en "vendre el producte" o et quedes sol!

Arribats a aquest punt, segurament us preguntareu si això de que "predicava a les fosques" es refereix a que sortia de nit a tocar pels carrers, però la resposta és... no! Resulta que Reverend Gary Davis va nèixer parcialment cec, i de petit va acabar de perdre la vista (en una baralla, segons diu Gérard Herzhaft a "La gran enciclopedia del blues"), i aquest és el fet desgraciat que el va portar a buscar empara en la religió. A causa de la seva ceguesa també era conegut com Blind Gary Davis, curiosament com els seus companys Blind Blake i Blind Boy Fuller. Estranya coincidència, tindria res a veure amb l'alcohol? En qualsevol cas, ho tenien tot en contra en aquella època: cecs, negres i bluesmen! That's blues...

Aquest és Reverend Gary Davis al programa de Pete Seeger (un altre dels grans músics americans). Atenció a la cara de "flipats" amb que Seeger i companyia es miren com toca el Reverend! Els està donant un bon "sermó"!

La història del blues és plena de detalls, anècdotes, imatges i moments que val la pena recordar, i ho podeu fer a Retalls d'història del blues.

Aquest divendres tornen Les Nits de Capibola Blues a Nou Barris (Barcelona).

2011-11-02T17:24:00.000+01:00

Us agradaria gaudir d'una nit de blues i rock'n'roll? Us heu preguntat mai com va nèixer el "fill" del blues als anys 50? Voleu viure en directe un concert amb la música que sonava aquella època? Doncs tot això ho podeu fer aquest divendres, a una nova edició de Les Nits de Capibola Blues!

Després d'un merescut descans, per recuperar-se de la feinada d'organitzar l'excel·lent edició d'aquest any del Festival de Blues de Barcelona, l'equip de l'associació Capibola Blues torna a la càrrega amb una de les seves activitats "estrella": Les Nits de Capibola Blues! I es nota que el descans els ha anat molt bé perquè les Nits tornen amb un format doble i molt interessant!

Primer podeu gaudir de les "Trobades Amb Blues", una xerrada sobre algun aspecte relacionat amb el blues, que en aquesta primera sessió ja comença de la millor manera, amb una experta en el tema: la Big Mama! La "nostra" blueswoman parlarà dels orígens del "fill" del blues, el rock'n'roll, per entendre millor com es va produir aquest "naixement" i l'impacte que va tenir.

Per cert, si us fixeu en la foto que il·lustra l'article, hi podeu veure el logo del mític segell discogràfic Sun Records, que va tenir un paper clau en tot això. Podríem dir que va ser una de les "llevadores" principals en aquest "part", i podeu tornar a viure aquell moment màgic escoltant qualsevol dels discos de Sun Records!

I després de la "teoria"... la "pràctica"! Per entendre i assimilar el que ens explicarà la Big Mama res millor que un concert d'uns experts en rock'n'roll, rockabilly i rhythm'n'blues: els Hot Train Trio! Amb Julio Vallejo (veu i guitarra acústica), Thierry Courault (guitarra elèctrica) i Manolo Germán (contrabaix), viureu en primera persona la música que va nèixer els anys 50!

Les Nits de Capibola tornen per la porta gran, a una de les seves "seus" principals: el Casal de Barri de Prosperitat (Nou Barris)! A disfrutar all night long!

Així sonen els Hot Train Trio. Amb ells viatjareu als 50 només amb bitllet d'anada... perquè ja no voldreu marxar d'allà!

Divendres 4 - Les Nits de Capibola Blues
21h (gratuït) - "Trobades amb el blues", amb Big Mama
23h (2 €) - Hot Train Trio
Casal de Barri de Prosperitat - Pl. Angel Pestaña, s/n (Barcelona)

Blues made in Barcelona per Blas Picón & The Junk Express

2011-10-29T20:11:00.001+02:00

Blas Picón & The Junk Express és un trio de Barcelona format fa poc més d’un any per tres músics que porten per separat cert temps als escenaris. Junts han enregistrat un disc homònim en el que Oscar Rabadán toca la guitarra, Reginald Vilardell la bateria i percussions i el mateix Blas Picón hi posa veu i harmònica. El resultat és una sonoritat potent de blues i rythym & blues sense concessions comercials.

Aquest nou treball inclou dotze temes de blues al natural, cru i sense polir, tots composats per Blas Picón. Són cançons que sonen a taverna i ferrocarril i tenen la solidesa de la fusta rústica envellida. A l'interior de la caràtula s'hi llegeix una bona descripció del que s'hi pot trobar:

There's a component in music, specially in blues, that can't be written on scores, something that goes beyond the rhytym, melody and harmony of a song and is built out of emotion and feeling .

En escoltar Blas Picon & The Junk Express, ràpidament descobrim que la mancança d’un baix marcant el ritme és també l’originalitat de la proposta. Potser aquestes cançons guanyarien punts si el trio fos un quartet i incorporés contrabaix o baix elèctric, però la guitarra en particular i el grup en conjunt omplen de sobres aquest espai i la particular proposta ben val un aplaudiment.

El líder del projecte, Blas Picon, ja ens va sorprendre positivament en el seu anterior i recent treball a duo amb el pianista Lluís Coloma –The Homky Tonk Blues Sessions- . Aquestes dues, però, són tan sols dues mostres del que es cou en l’actualitat del que hem anomenat blues made in Barcelona, un escenari amb un present i futur musicals esplèndids.

Doctor Clayton, el metge de B.B. King.

2011-10-27T18:37:00.000+02:00

Sabíeu que Doctor Clayton era un cantant i compositor molt famós durant la Segona Guerra Mundial? Sabíeu que moltes de les seves cançons van ser interpretades posteriorment per grans bluesmen? Sabíeu per què és el doctor preferit de B.B. King?

Segurament, el nom de Doctor Clayton no us dirà gran cosa però és un bluesman que mereix ser recordat, sobretot per la seva faceta com a compositor de grans cançons de blues i per la influència que va exercir en algun dels bluesmen més importants que van venir anys més tard.

També va ser un bon cantant, i també tocava el piano i l'ukelele, tot i que mai no va fer cap gravació tocant aquests instruments. Potser resultarà que va fer les primeres "corrandes", que els Manel han tornat a popularitzar...

A Peter Joe Clayton (aquest era el seu nom complet) li va tocar viure la Segona Guerra Mundial, però va saber treure partit a aquest fet dramàtic composant alguns blues que parlaven sobre el conflicte i que van tenir molt d'èxit entre el públic, com "Pearl Harbor Blues". Sembla que tenia bon ull per al marketing...

Emporta't a casa el millor Blues a preus de ganga

A més de les cançons que parlaven de la guerra, Clayton també va composar altres blues (sovint amb lletres de doble sentit) que van tenir molt d'èxit entre el públic d'aquell moment. Algunes d'aquestes cançons van continuar triomfant anys més tard gràcies a que van ser interpretades per grans bluesmen de generacions posteriors: Sunnyland Slim, Buddy Guy, Otis Rush... i B.B. King!

El cas de B.B. King mereix un paràgraf a part (com heu pogut comprovar), perquè Doctor Clayton va ser un del seus artistes preferits i un dels que va influir el Rey del blues en la seva manera de cantar, per exemple en l'us del falset. A més, una de les cançons de Clayton, "Moonshine Woman Blues" va convertir-se en un hit de B.B. King amb una versió que en va fer anomenada "The Woman I Love". D'aquí el titular d'aquest article (una mica "agafat amb pinces", és veritat), tot i que Clayton no era realment el metge de B.B. King. De fet, no era ni metge, i sembla ser que el "títol" de Doctor li venia per la seva afició a fer de "bruixot" i fabricar "pocions d'amor"! Era un romàntic...

Quant a la seva vida, en Clayton va viure un fet dramàtic (abans de la guerra) que el va marcar per sempre: la seva dona i quatre fills van morir en un incendi a casa seva (el 1937). El nostre protagonista no va poder superar aquesta tragèdia i va caure en l'alcoholisme, i fins i tot va acabar amb certa demència. Per això, sovint tocava descalç, amb barrets i ulleres exageradament grans. La seva mort es pot considerar una conseqüència de tot això: una nit de gener es va quedar adormit pels carrers de Chicago (probablement per efectes de l'alcohol), i dies més tard va morir de tuberculosi. That's blues...

En els anys que va viure Doctor Clayton (1898-1947) ja es devia haver inventat el YouTube però no el video, per això podeu veure aquest document de YouTube només amb fotos. Per cert, podeu veure alguna imatge del nostre personatge amb el barret i les ulleres de "disseny"...

La història del blues és plena de detalls, anècdotes, imatges i moments que val la pena recordar, i ho podeu fer a Retalls d'història del blues.

Big Mama & The Crazy Blues Band: aquest diumenge últim concert al Jamboree (Barcelona).

2011-10-26T17:41:00.000+02:00

Voleu ser testimonis de l'últim concert de la Big Mama & The Crazy Blues Band? Tranquils, ni la Big Mama ho deixa, ni la banda es separa! Si seguiu llegint ho entendreu...

Sí, amics, en aquesta vida tot s'acaba, i ara li ha arribat el torn a la Big Mama & The Crazy Blues Band! Però que ningú no s'espanti, com heu llegit al titular, no es tracta de que la banda es separi o de que la Big Mama "pengi" la guitarra. Simplement és el seu últim concert al Jamboree, després de gairebé 1 any de tocar-hi cada diumenge, però segur que serà una nit molt especial! Després de tant de temps, la Big Mama Montse i companyia ja devien sentir-se al Jamboree com a casa, i sempre és difícil deixar la "llar"...

Segurament, ara que ja sabeu la notícia, us agradaria que ja fos diumenge per gaudir del blues de la Big Mama, però heu de tenir una mica (només una mica) de paciència. Mentre no arriba el moment, sempre podeu "emportar-vos la Big Mama a casa" amb qualsevol dels seus treballs editats com, per exemple, aquest fantàstic disc anomenat 'Blues Rooted'.

A partir d'ara, ja no tindrem la "tranquil·litat" de saber que si volíem veure aquesta gran blueswoman i la seva gran banda, teníem un dia i una sala fixos cada setmana: els diumenges al Jamboree. Ara haurem d'estar més pendents de la seva agenda per saber on els podem veure en acció, però serà un "esforç" amb "recompensa": gaudir d'una de les millors bandes de blues!

Al costat de la Big Mama, tota una "institució" del blues del nostre país, hi trobem uns músics de primer nivell: Isaac Coll (baix), Olivier Rocque (bateria) i Víctor Puertas (harmònica). El cas d'en Víctor mereix una menció especial doncs, malgrat la seva joventut, també s'ha convertit en una altra "institució", en aquest cas de l'harmònica. I atenció perquè també canta i domina els teclats... Sembla que la seva "institució" encara pot fer-se més gran!

Ja ho sabeu, aquest diumenge teniu l'ocasió de veure l'últim concert de la Big Mama & The Crazy Blues Band al Jamboree (si més no, durant una temporada). Després sempre podreu dir als vostres néts: "jo hi vaig ser"!

L'última festa pot ser així:

Diumenge 30, 20 i 22h - Big Mama & The Crazy Blues Band

Jamboree: Plaça Reial, 17 (Barcelona)

Entrades: taquilla 12 €, web 10 €

Si voleu saber d'altres concerts interessants podeu consultar: http://litresdeblues.blogspot.com/.

Big John Wrencher, el braç dret de l'harmònica.

2011-10-20T18:50:00.000+02:00

Sabíeu que Big John Wrencher era un gran harmonicista que només tenia un braç? Sabíeu que durant molts anys va tocar cada diumenge al mercat de Maxwell Street a canvi de les propines?

En Big John Wrencher és un altre dels molts bluesmen que, tot i la seva qualitat, han quedat en un segon pla, sense el reconeixement del "gran públic" (si és que es pot parlar de "gran públic" en un gènere minoritari com el blues).

La vida de Big John està marcada per un fet força tràgic: el 1958, amb 35 anys, va perdre el braç esquerre en un accident de trànsit. Per a un harmonicista el fet de tenir només un braç no l'impedeix tocar l'harmònica, però sí que el limita bastant, tant si toca en format acústic com amplificat. En format acústic no pot fer els diferents efectes que es fan amb les dues mans, i si toca amplificat no pot agafar el micròfon i l'harmònica amb les dues mans per projectar tot el so de l'instrument a través de l'amplificador. Però Big John Wrencher, que tocava normalment amplificat, va superar aquesta dificultat i si escolteu els seus discos (per exemple el "Maxwell Street Alley Blues") difícilment notareu que està agafant l'harmònica i el micròfon amb una mà. El seu so ja el voldria més d'un harmonicista que fa servir les dues mans!

Big John, també conegut com One Arm John (a causa de l'accident), va passar la seva vida entre el seu Mississippi natal (concretament el poble de Sunflower), i les ciutats de Chicago i Detroit. La ciutat que més va marcar la seva carrera musical és Chicago, sobretot el seu carrer més famós (musicalment parlant): Maxwell Street. En aquest carrer s'hi fa un mercat cada diumenge (a l'estil dels Encants de Barcelona), i en Big John hi va tocar durant molts anys, gairebé fins a la seva mort. Allà hi actuava com tots els altres músics de carrer, a canvi de les propines de la gent, i els seus "concerts" duraven de les 10 del matí fins a les 3 de la tarda, i gairebé sense parar! En aquest mercat hi van començar les seves carreres musicals bluesmen de la talla de Little Walter, Earl Hooker i Hound Dog Taylor però, mentre que tots ells ja no hi van tornar un cop van provar la "comoditat" dels clubs de blues, el nostre protagonista va continuar actuant a Maxwell Street fins i tot quan també tocava pels clubs. Sembla que estava "encantat" amb el mercat!

La seva mort també va ser "peculiar": el 1977, durant un viatge al Mississippi per veure la família, va anar a la barberia del bluesman Wade Walton i mentre estava compartint "batalletes" amb els seus amics, va morir de sobte a causa d'un atac de cor, als 54 anys. Sembla ser que, com homenatge al seu amic, en Wade Walton va guardar l'última ampolla de whiskey de Big John a un prestatge de la barberia! That's blues...

Aquest és Big John Wrencher en acció, en un document impressionant! Atenció al so de la seva harmònica: sinó fos perquè ho podem veure, ningú no diria que només fa servir un braç!

La fotografia que il·lustra aquest article és d'Alan Johnson, i surt a la portada del seu disc "Big John's Boogie".

La història del blues és plena de detalls, anècdotes, imatges i moments que val la pena recordar, i ho podeu fer a Retalls d'història del blues.

Barbecue & Blues a Cerdanyola, el(s) concert(s) del cap de setmana.

2011-10-19T17:07:00.000+02:00

Us ve de gust una jornada de blues a l'aire lliure? I us agradaria gaudir d'una bona barbacoa al mateix temps? Doncs els vostres desitjos es faran realitat aquest diumenge, amb la Barbecue & Blues del Festival Internacional de Blues de Cerdanyola!

Doncs sí, amics i amants del blues (i de la gastronomia!), aquest diumenge arriba la Barbecue & Blues, la clàssica festa de cloenda del Festival Internacional de Blues de Cerdanyola, en la seva edició número 24. El veterà festival és a punt de complir el primer quart de segle de vida, i això és tot un èxit en el complicat món de la música en general, i del blues en particular!

La Barbecue & Blues, igual que passa amb el Pícnic Jazz del Festival de Jazz de Terrassa, s'ha convertit en la festa principal del festival perquè combina una sèrie de factors que la fan molt atractiva: dura gairebé tot el dia, s'hi poden veure bandes diverses (aquest any 5), és a l'aire lliure (el Parc del Turonet), s'hi pot menjar... i és gratuïta! Tots els elements d'una gran festa!

A més, un detall que no s'ha d'oblidar és que aquest format permet acostar el blues a tota mena de públic, com per exemple els nens, i això és de vital importància per a la supervivència de qualsevol tipus de música.

El menú de la barbacoa d'aquest any consta de 5 plats:

Aperitiu de blues cuinat a Mallorca amb els espectaculars Big Yuyu & The Hot Nite Band.
Primer plat de Blue Heart ben calent, la banda del gran guitarrista Xavier Soranells.
Segon plat d'A Contra Blues, cuina creativa amb una de les bandes més polièdriques del país.
Postres de Very Pomelo, fresca i original barreja d'estils com la rumba i el rockabilly.
Ressopó de cullera amb El Puchero del Hortelano, una fusió de flamenc amb tots els ritmes imaginables.

Com podeu veure, un menú per a tots els gustos, amb un toc d'originalitat digne d'El Bulli (això d'acabar amb un "puchero" només se li podia ocórrer a un geni com ell)! Bon profit!

Per cert, durant tota la setmana el festival és ple de concerts i activitats, i els podeu trobar tots a la seva web.

Un tastet (mai més ben dit) del menú que us espera diumenge:

Diumenge 23, des de les 12h (gratuït) - Barbecue & Blues

Festival Internacional de Blues de Cerdanyola

Parc del Turonet, Cerdanyola

Si voleu saber d'altres concerts interessants podeu consultar: http://litresdeblues.blogspot.com/.

Enllaços recomanats per escoltar blues a Internet

2011-10-18T17:47:00.000+02:00

Internet ens ofereix barra lliure de blues les 24h a centenars d’espais repartits per tota la xarxa mundial. Radios on-line, podcast, playlist de músics, discogràfiques o afeccionats per triar i remenar de diferents característiques i temàtiques, a part de les llistes d’streaming cada dia més habituals a diferents plataformes.La que segueix és una selecció d’alguns d’aquest espais especialitzats en blues, tots recomanables.

W3 BluesRadio Diferents emissions fetes des de França aparellades amb Blues Magazine, un referent de la xarxa i premsa blusera francesa.

T’agrada el blues ? Programa a Catalunya Ràdio dirigit per Quico Pi de la Serra .

Blues en las Ondas Des de Valencia Daniel Monedero recull en aquest enllaç més de 170 programes i informació addicional. Hi trobareu tant temàtica d’actualitat com monogràfics de bluesmen històrics.

Canal blues de Jazzradio.com Emissió en srtreaming les 24 hores de temes i autors de totes les èpoques, sense interrupcions ni publicitat. Una bona opció per deixar que soni sense parar

Historias del Blues Podcast Dos monogràfics setmanals preparats per Diego Martínez des de Bogotà.

Ruta 61 Possiblement un dels millors programes de radio d’España especialitzats en blues. Selecció musical i locució per Radio 3 a càrrec de Justin en intempetiu horari de matinada, però afortunadament també es pot escoltar per podcast.

Bad Music Blues Radio Presentat per Manolo López Poy i Joan Ventosa per Com Radio i Radio L’Hospitalet. Podeu escoltar la darrera emissió accedint des del blog de Bad Music Blues

Blues Syndicate Carlos Díez presenta setmanalment des de Segovia programes de blues que sovint són monogràfics sobre un artista.

Playlist de van de Blues Diferents llistes temàtiques amb Spotify actualitzades periòdicament .

George "Mojo" Buford, l'etern suplent de la Muddy Waters Band.

2011-10-13T19:00:00.001+02:00

Sabíeu que "Mojo" Buford va tocar en 4 etapes a la Muddy Waters Blues Band? Sabíeu que les 4 vegades va entrar a la banda per substiuir l'harmonicista "titular" d'aquell moment? Sabíeu d'on li ve el sobrenom de "Mojo"?

L'harmonicista George "Mojo" Buford és notícia aquests dies perquè el passat dia 11 d'octubre va morir als 81 anys, després d'estar hospitalitzat des del juny a causa d'una embòlia. Un altre bluesman històric que ens deixa!

En "Mojo" Buford és conegut principalment perquè var formar part de la millor banda de blues de la història, la Muddy Waters Blues Band, fet que es va produir en 4 etapes diferents però amb un denominador comú: sempre va entrar a la banda per substituir l'harmonicista "titular" del moment.

Segons explica Gérard Herzhaft en la seva sensacional obra, "La gran enciclopedia del blues", en "Mojo" presumia d'haver estat l'"harmonicista preferit" de Muddy Waters, però els seus companys afegien irònicament que això només passava "quan els altres no estaven disponibles".... I els fets semblen donar la raó a les dues parts, perquè és veritat que en Muddy Waters va comptar amb Buford durant 4 etapes, però també és cert que sempre el va cridar com a substitut de l'"estrella" que deixava la banda.

La veritat és que no és fàcil definir exactament els periodes (sobretot els primers) que "Mojo" Buford va formart part de la banda de Muddy Waters, perquè hi ha versions diferents. Segons la Wikipèdia, el nostre protagonista hauria començat les "suplències" el 1959 substituint Little Walter, després el 1967 substituint James Cotton i l'última a mitjans dels 70, quan va marxar Jerry Portnoy. Però, si tenim en compte que Little Walter va marxar de la banda el 1952 (tot i que més tard va tornar a gravar amb ells) i que a James Cotton el va substituir George "Harmonica" Smith, sembla que per aquí no anem bé... A més, no sempre coincidia l'harmonicista que estava tocant en directe amb el que gravava a l'estudi. Tot un trencaclosques per als historiadors!

Molt més creïble i detallada sembla la informació de Robert Eagle i Scott Dirks (a la web de Glenn Weiser). Segons això tenim que "Mojo" Buford va entrar a la banda de Waters el 1962, quan va marxar James Cotton, després hi va tornar el 1967 quan George "Harmonica" Smith va deixar la banda, el 1972 va substituir Paul Oscher, i l'última etapa comença el 1980, quan Jerry Portnoy se'n va anar per formar la Legendary Blues Band, i ja s'hi va quedar fins a la mort del "jefe".

En resum, queda clar que Waters confiava força en Buford... però com a suplent! De fet, ja va començar amb aquest paper quan tocava a la seva primera banda, els Savage Boys, que era coneguda com la Muddy Waters Jr. Band perquè substituia l'"original" quan estava de gira. Realment estava predestinat a ser "segon plat"!

Un altre fet relacionat amb les substitucions, és que va ser en "Mojo" qui va recomanar Bob Margolin perquè entrés a la banda de Muddy Waters per agafar el relleu de Sammy Lawhorn, el 1973. Tot un detall d'un expert en el "tema"!

I el sobrenom de "Mojo"? Doncs també està relacionat amb el "pare" del blues de Chicago. Després de la seva primera estada a la banda d'en Waters, en Buford se'n va anar a Minneapolis i als seus concerts el públic sempre li demanava que fes la seva versió del clàssic "Got My Mojo Working". Es pot dir que va quedar "encasellat" en aquest "paper"! That's blues...

Tot seguit podeu veure George "Mojo" Buford, amb la Muddy Waters Blues Band, tocant... el "Mojo"! No podia ser d'una altra manera...

La història del blues és plena de detalls, anècdotes, imatges i moments que val la pena recordar, i ho podeu fer a Retalls d'història del blues.

Blue Heart, el concert del cap de setmana.

2011-10-12T18:15:00.000+02:00

Quant temps fa que no aneu a un concert de blues al Luz de Gas? Us ve de gust anar-hi a veure una de les bandes del moment? Sabeu quina és aquesta banda? Doncs els Blue Heart!

La sala Luz de Gas de Barcelona és una de les sales més acollidores i emblemàtiques del país, però no és molt habitual poder-hi veure concerts de blues. Aquest divendres és una d'aquestes ocasions on els aficionats al blues estem d'enhorabona i podem anar a gaudir de la nostra música preferida en aquesta sala!

Els protagonistes del concert són els Blue Heart, la banda liderada pel gran guitarrista i cantant Xavier Soranells, que estan d'actualitat perquè fa uns mesos que han tret al mercat el seu primer disc, tot i que la banda ja té una llarga trajectòria. Aquest treball està integrat majoritàriament per cançons pròpies, i també amb algunes versions de grans bluesmen com Robert Johnson o Freddie King.

Els Blue Heart són un trio, a l'estil dels mítics Cream d'Eric Clapton o dels Double Trouble d'Stevie Ray Vaughan, i en Xavier està acompanyat per dos altres grans músics: Fèlix Sierra (baix) i Eudald Boluda (bateria). Amb aquesta bona base rítmica, Xavier Soranells pot treure partit del seu domini de la guitarra i de la seva veu, i tot això dóna com a resultat un repertori de blues fidel a la tradició però amb elements més sofisticats i moderns.

Des del juny els Blue Heart estan presentant el nou disc (que porta per títol el nom de la banda) per diferents sales del país, i aquest divendres és el torn de Barcelona, amb el seu concert al Luz de Gas. Tant si els heu vist com si no, aquesta és una bona ocasió per anar al seu concert! Serà una gran blue night!

Divendres 14, 21.30h - Presentació del nou disc de Blue Heart

Luz de Gas - Muntaner, 246 (Barcelona)

Entrades - anticipada 10 €, taquilla 12 €

Si voleu saber d'altres concerts interessants podeu consultar: http://litresdeblues.blogspot.com/.

W.C. Handy, el padrastre del blues.

2011-10-07T13:17:00.000+02:00

Sabíeu quina és l'importància de W.C. Handy en el món del blues? Sabíeu que no és el "pare del blues", com ell mateix deia, sinó el seu "padrastre"? Per cert, sabíeu què vol dir W.C.? No té res a veure amb el que esteu pensant...

Per poc que us agradi el blues, segur que us sona el nom de W.C. Handy, encara que només sigui pels premis que porten el seu nom, i que són l'equivalent dels Grammy en el món del blues.

Llavors, la pregunta que potser us esteu fent és: què va fer aquest home pel blues perquè possesin el seu nom a aquests premis? Doncs bé, el senyor W.C. Handy és, ni més ni menys, el pare del blues! O, si més no, ell es va "vendre" així, tot i que en realitat el seu "parentiu" amb el blues seria el de padrastre, com veurem a continuació.

En W.C. Handy era un músic (nascut a Florence, Alabama) que pertanyia a la burgesia negra (sí, encara que poca, en aquells temps els negres ja tenien burgesia), i gràcies a això va tenir uns bons estudis musicals que li van permetre dedicar-se a diferents activitats: compositor, cornetista, cantant i director d'orquestra. El seu interès per totes les formes d'expressió de la música americana, en especial de la comunitat negra, el va portar a formar part de diferents bandes, a fer de professor, a viatjar pel país... i quan va arribar al Delta del Mississippi això va canviar la seva vida... i segurament la del blues!

Al Delta, en W.C. Handy va sentir interpretar el blues amb la guitarra (i altres intruments de corda) i va quedar tan impressionat per la força d'aquesta música que la va escriure en partitura, i la va arranjar per interpretar-la amb la seva banda, integrada per músics de formació acadèmica com ell. D'aquí van sortir els mítics "Memphis Blues", "Sant Louis Blues", "Beale Street Blues" i molts altres, que van contribuir decisivament a popularitzar el blues per tot el país.

Per aquest paper tan important com a conservador i divulgador, ell mateix i molts altres el van anomenar el pare del blues, i un fet va ajudar força a aquest "títol honorífic": va signar totes les partitures al seu nom! Com ja hem vist, aquestes cançons les va sentir a altres músics, o sigui que la seva "paternitat" és força discutible... Per això sembla més exacte definir-lo com a padrastre del blues, no us sembla?

En qualsevol cas, la seva tasca va ser crucial per al desenvolupament i coneixement del blues, i hi ha un detall que deixa ben clar que estem parlant d'un home excepcional: la transcripció a les partitures del blues que va sentir al Delta les va fer... de memòria! Ell no anava amb un aparell per gravar com els Lomax (pare i fill)! Impressionant!

Com sembla inevitable tractant-se de blues, en Handy també va tenir moments força complicats a la seva vida, sobretot al final: als 70 anys es va quedar cec en un accident, als 82 va caure i va quedar en cadira de rodes, i als 85 va morir de pneumònia a New York, on vivia des de feia temps. Per cert, al seu funeral hi van anar més de 25.000 persones i unes 150.000 es van quedar fora de l'esglèsia! Segurament més gent que a cap dels seus "bolos"! That's blues...

Per cert, ja només queda desvetllar el "misteri" del W.C., i és molt menys escatològic del que sembla. Simplement, W.C. = William Christopher!

A l'època de W.C. Handy encara no hi havia YouTube, per això no hi ha cap video d'ell en persona, però sí que podem escoltar la seva música interpretada per altres. Per exemple, "Sant Louis Blues" per Nat King Cole:

La història del blues és plena de detalls, anècdotes, imatges i moments que val la pena recordar, i ho podeu fer a Retalls d'història del blues.

The Delta Saints, el concert del cap de setmana.

2011-10-05T13:59:00.000+02:00

Us agradaria que el blues estigués de moda? Us agradaria que els joves "flipessin" amb el blues? Doncs aquest dissabte, al Rocksound (BCN), podeu conèixer una banda que potser aconsegueix les dues coses: The Delta Saints!

Com ja sabeu, el blues mai no ha estat una música de masses, però sí que ha tingut els seus moments de "glòria". Si parlem del blues ha casa nostra, llavors la "glòria" que hagi pogut tenir es redueix al temps que Andy Warhol deia que li correspon a tohtom: 15 minuts...

El que sembla clar és que si una música vol sobreviure necessita anar incorporant nou públic, si és jove millor, per augmentar la seva presència en la societat. El blues no ho té gaire fàcil per accedir al públic jove (ni tampoc a l'adult, no ens enganyem!), perquè no és present als mitjans de comunicació de masses, que són els que acostumen a influir més en els gustos de la gent. Per això és molt important l'aparició d'una banda o artista que connecta amb el jovent fent blues (o alguna cosa semblant). I aquest sembla ser el cas de The Delta Saints!

Aquesta jove banda de Nashville està cridant l'atenció de públic i crítica per la seva originalitat, i amb la seva barreja de rock, soul i blues rural, estan apropant el blues a nou públic i això és una gran notícia! Com sempre passa en aquests casos, és probable que s'obri el debat del "purisme" i segur que molts diran que la seva música "no és blues, és rock". I tindran un part de raó, segur, però... què importa? Si escolteu unes quantes cançons veureu que el blues gairebé sempre hi és present, ja sigui barrejat amb altres ritmes negres, o com a protagonista principal.

I sabeu que és el millor de tot? Veure una sala plena de gent, majoritàriament joves, gaudint del blues (i "derivats") fet per una banda també molt jove! Això vol dir que hi ha futur!

Aprofiteu aquesta ocasió de veure'ls de ben a prop aquest dissabte al Rocksound, potser la propera vegada que vinguin els heu d'anar a veure al Camp Nou!

Dos vídeos per jutjar vosaltres mateixos el que fan The Delta Saints:

Dissabte 8, 22h (preu per confirmar) - The Delta Saints

Rocksound - Almogàvers, 116 (Barcelona)

Si voleu saber d'altres concerts interessants podeu consultar: http://litresdeblues.blogspot.com/.

Els millors grups de blues d’España

2011-10-04T20:45:00.000+02:00

Amb motiu de la segona edició de l‘European Blues Challenge (EBC), 44 especialistes musicals relacionats amb el món del blues han votat i escollit el millor grup per representar a España en aquest esdeveniment d’abast europeu.

Entre les 21 bandes inscrites la formació més votada és Mingo & The Blues Intruders. Ells són els escollits per participar a Berlin a l’EBC 2012 juntament amb les bandes representants de més de 20 països europeus.

A les primeres posicions dels millors grups actuals s’hi han situat també al trio Chino & The Big Bet, The Walking Stick Man Blues Band i Big Yuyu & The Hot Nite Band Blues Band. Tots tres són sólides formacions de l'escena blusera actual amb projectes actius i atractius que podeu veure als seus respectius webs. Cal dir que les bandes que van participar en la primera edició de l’EBC no podien fer-ho en aquesta ocasió, com és el cas dels catalans The Suitcase Brothers –representants d’España en l'edició 2011- que per cert acaben d'estrenar el seu tercer CD. Tan ells com altres podrien estar també en aquest pòdium “d’elegits” del blues made in Spain.

Mingo & The Blues Intruders és, com sabeu, una formació andalusa liderada pel veterà hormonicista i cantant Mingo Balaguer acompanyat de Quique Bonal, Fernando Torres i Juan de la Oliva. Amb una llarga trajectòria al darrera, el present de Balaguer és aquest quartet que té en el disc Fun to visit una excel•lent carta de presentació. Possiblement un dels millors àlbums de blues elèctric publicat a España els darrers mesos.

El consell d’Assessors que ha realitzat el procés de votació està format per destacats especialistes com són, entre molts altres, Vicente Zúmel, Justin Coe, Quico Pi de la Serra, Eugenio Moron, Carlos Espinosa, Manolo López Poy, Luky Tovar i una llarga llista de noms dedicats d’una o altre manera al blues, incloent músics.

Amb independència de classificacions i guanyadors, el blues a España viu alhora moments difícils i també una notable empenta i per part de músics i persones que segueixen fent camí perquè aquest gènere centanari que tan ens agrada ocupi el lloc que es mereix en el panorama musical actual. Ara, el repte és Europa.

Més info:Guanyadors del primer European Blues Challenge

Valerie Wellington, la miss que es va enamorar del blues.

2011-09-29T16:23:00.000+02:00

Sabíeu que Valerie Wellington va ser Miss Black Chicago? Sabíeu que la seva carrera anava pel camí del teatre i de l'òpera? Sabíeu qui va ser el responsable de que ho deixés tot pel blues? Per cert, sabíeu qui és Valerie Wellington? Potser us sona si heu vist la pel·lícula "Great Balls Of Fire"...

El primer que sorprèn de la vida de Valerie Wellington és que va acabar cantant blues gràcies al... teatre! Bé, també sorprèn el fet de que arribés a ser Miss Black Chicago, cosa no gaire habitual entre les cantants de blues d'aquella època...

De jove va estudiar cant i piano clàssics i va aconseguir el títol de l'American Conservatory Of Music. També va començar la seva carrera en el teatre, en el musical concretament, on podia treure partit dels seus estudis musicals. I llavors va aconseguir un paper en el musical "The Little Dreamer" que li va canviar la vida!

En aquesta obra es representava la vida de la gran blueswoman Bessie Smith, i a Valerie Wellington li van oferir el paper d'una altra blueswoman mítica: Ma Rainey. Per estudiar bé el seu personatge, es va passar una temporada anant als clubs de blues de Chicago, on es va enamorar de... Big Walter Horton! Bé, no és així exactament, però no em negareu que seria una gran història, no? El que va passar és que la manera de tocar (l'harmònica) de Big Walter la va impressionar, i va influir molt en que es decidís a cantar blues.

El primer disc que va gravar ja va ser tot un èxit, amb un títol molt atractiu (sobretot en temps de crisi): "Million Dollar $ecret". I quin va ser el secret del seu èxit? Doncs estar acompanyada d'una banda de luxe, amb Billy Branch, Johnny Littlejohn, Magic Slim i Sunnyland Slim, i el fet de que havia nascut per cantar blues (tot i que ella no ho havia descobert fins a aquell moment), amb una veu i un feeling descomunals!

Gràcies a l'èxit del disc, va començar a actuar a festivals de blues de tot el món, i fins i tot va participar en algunes pel·lícules. La més famosa és "Great Balls Of Fire", la vida del mític Jerry Lee Lewis, on ella fa el paper de Big Maybelle Smith, una gran cantant de blues de New York amb molt d'èxit els anys 50. Surt interpretant el famós "Whole Lotta Shakin' Goin' On" i és un espectacle!

Lamentablement, quan tenia una gran carrera per endavant, va morir el 1993 d'un vessament cerebral... amb només 33 anys! That's blues...

Si voleu gaudir de la seva veu i la seva força, no us perdeu l'escena de "Great Balls Of Fire". Perquè després diguin que el blues és avorrit! Ja podria passar això als clubs de casa nostra...

La història del blues és plena de detalls, anècdotes, imatges i moments que val la pena recordar, i ho podeu fer a Retalls d'història del blues.

Concurs de Blues de Barcelona, el(s) concert(s) del cap de setmana.

2011-09-28T14:30:00.000+02:00

Us agrada l'emoció i la passió de la competició? Us agrada la Champions? Doncs aquest divendres comença la "Champions del Blues": el Concurs de Blues de Barcelona - Budweiser 2011!

Un any més, ja és aquí la "Champions del Blues": el Concurs de Blues de Barcelona - Budweiser 2011! Fins al desembre, 10 bandes competiran per "aixecar la copa" (i "les copes"...), i la emoció i la diversió estan garantides! Aquesta setmana comencen els "quarts de final", amb les primeres 2 eliminatòries (divendres i dissabte).

Divendres és el torn d'Ster & The Waxers (CAT), una gran veu femenina acompanyada d'una gran banda, i The Bowel Shakers (CAT), banda de swing'n'blues que us ho "remenarà" tot! L'"escenari del partit" és el Rocksound i la banda que tancarà la festa són Big Yuyu & The Hot Nite Band (Mallorca), que no necessiten presentació. Espectacular!

Dissabte actuen The Reverendos (EUSKADI), potent banda que "predica" el blues dels anys 40 i 50, i Huckleberry Finn (CAT), especialistes en combinar blues clàssic amb altres músiques negres de New Orleans. El "terreny de joc" és el Continental, i tancarà la nit A Contra Blues (CAT), els "champions" de l'any passat. Impressionant!

El concurs està organitzat per la Societat de Blues de Barcelona, patrocinat per Budweiser, i amb la col·laboració destacada del CONCA (Generalitat de Catalunya), i també de Bad Music Blues i les sales dels concerts.

Possiblement, l'espectacle més emocionant del món! Sobretot per als que ens agrada el blues...

Aquests són els "equips" del divendres (The Bowel Shakers encara no tenen video però els podeu sentir a la seva web):

Divendres 30, 22h - Ster & The Waxers, The Bowel Shakers, Big Yuyu

Rocksound - Almogàvers, 116 (BCN) - Gratuït

I aquests els de dissabte:

Dissabte 1, 22h- The Reverendos, Huckleberry Finn, A Contra Blues

Continental - Providència, 30 (BCN) - Gratuït

Si voleu saber d'altres concerts interessants podeu consultar: http://litresdeblues.blogspot.com/.

Shakey Jake, l'harmonicista que la bellugava molt bé.

2011-09-22T17:08:00.000+02:00

Sabíeu que Shakey Jake era el tiet del gran guitarrista Magic Sam? Sabíeu que va influir en grans harmonicistes com William Clarke i Rod Piazza? I sabíeu d'on li ve el sobrenom de "Shakey"? Es veu que bellugava alguna cosa (a més de l'harmònica)...

Shakey Jake no és un dels harmonicistes més coneguts i recordats avui dia, però va tenir un influència important en posteriors màsters d'aquest instrument. En aquest aspecte, i salvant les distàncies, el seu cas és semblant al de John Lee "Sonny Boy" Williamson (el seu ídol), més conegut i reconegut que en Shakey Jake, però també per sota del que és mereix la seva important contribució a la manera de tocar blues amb l’harmònica. Això sí, a Shakey Jake no li van "robar" el nom com al pobre de John Lee Williamson... En Rice Miller era "tremendo"!

Un exemple d'aquest paper secundari: segur que coneixeu la cançó "Easy Baby", i segur que l'associeu immediatament amb el gran guitarrista Magic Sam. Doncs bé, l'autor, i primer intèrpret, de la cançó és en Shakey Jake! En aquest cas, però, tot queda en família, perquè Magic Sam era el nebot d'en Shakey...

De petit, en Jake va anar a viure a Chicago i, durant uns anys, tiet i nebot van compartir banda i també van gravar junts. El paper de Shakey Jake va ser important en la definició del so West Side de Chicago, els màxims exponents del qual van ser el propi Magic Sam, Otis Rush i Buddy Guy. Quin trio!

El nostre protagonista també va tenir un paper important a Califòrnia, on va anar a viure després d’una gira per Europa amb l'American Folk Blues Festival (1962). A Los Ángeles va adaptar el so West Side a l'estil de blues que es feia allà, el West Coast, i això va influir en grans harmonicistes com William Clarke i Rod Piazza, amb els quals va tocar sovint. Com passa en aquests casos, els "deixebles" van aconseguir molta més fama que el "mestre"...

I del sobrenom de "Shakey", què? Doncs la versió "oficial" diu que li ve de la seva habilitat movent els daus, durant una etapa de la seva vida en la que va ser jugador professional. En anglès, per dir "belluga'ls" o "sacseja'ls" (els daus) diuen shake’m, i d'aquí va passar a Shakey. L'altra versió, "no oficial", relaciona el seu sobrenom amb l'època on feia de promotor d’espectacles de striptease, i diu que el que bellugava més bé no eren els daus... ni l'harmònica!

Parlant d'altres feines que va fer, doncs van ser unes quantes i ben diverses: mecànic, taxista, gerent de restaurant, productor discogràfic... De fet, no es va dedicar professionalment a la música fins als 38 anys, i la part més important de la seva carrera va durar uns 6 anys. Després es va dedicar principalment a portar el seu nightclub, i els últims anys de la seva vida els va passar reclòs i malalt a un dels sectors més sòrdids de Los Ángeles, per finalment tornar al seu Arkansas natal on va morir als 68 anys. That's blues...

Tot seguit podeu veure Shakey Jake (només cantant) en un "video clip" gravat durant l'American Folk Blues Festival, acompanyat del gran T-Bone Walker a la guitarra. Antenció a la passió amb que els escolta la dona que els acompanya...

La història del blues és plena de detalls, anècdotes, imatges i moments que val la pena recordar, i ho podeu fer a Retalls d'història del blues.

El concert del cap de setmana: Blues de Rostoll.

2011-09-21T10:58:00.000+02:00

Us agradaria tornar a veure una de les bandes pioneres del blues a casa nostra? Aquest dissabte, a la històrica sala Jamboree de Barcelona, el retorn d'una banda històrica: Blues de Rostoll! Serà una nit... doncs això, històrica! No podia ser d'una altra manera...

Aquests dies és notícia el retorn d'una banda gironina que va tenir el seu moment de "glòria" a la dècada dels 90. Segurament recordeu el seu nom... Sopa de Cabra? Doncs no, es tracta d'una altra banda de Girona que també va tenir èxit, però no tant (és el que passa quan fas blues). La banda en qüestió és... Blues de Rostoll!

De 1991 a 1997 els Blues de Rostoll, liderats per Eduard Carreras, van portar el blues per tot el país, en un moment que no hi havia tantes bandes com ara, i van gravar 2 discos. Ara, 16 anys després, la banda torna als escenaris amb nova formació (l'únic membre original que queda és l'Eduard), per retrobar-se amb el públic que va gaudir amb ells fa tants anys, i també amb el "nou" públic d'ara!

Tot i el pas del temps, i la renovació dels seus components, els Blues de Rostoll continuen amb el seu estil que combina unes versions molt personals de grans clàssics del blues, amb cançons pròpies. I tot això cantat en català, castellà i anglès, perquè tothom pugui gaudir de les seves lletres plenes d'ironia!

Aquest dissabte, al Jamboree, podeu passar una nit de La Mercè que farà "història"!

Dissabte 24, 21 i 23h - Blues de Rostoll al Jamboree

Plaça Reial, 17 (Barcelona)

Taquilla: 12 €, web Jamboree: 10 €

Si voleu saber d'altres concerts interessants podeu consultar: http://litresdeblues.blogspot.com/.

El(s) concert(s) del cap de setmana: Festival de Blues de Barcelona.

2011-09-15T13:28:00.000+02:00

Avui la pregunta és clara i directa: us agrada el blues? Si la resposta és afirmativa, segona pregunta: voleu viure un cap de setmana amb 3 concerts i més de 9 bandes? Llavors és que necessiteu un festival... el Festival de Blues de Barcelona! La Festa Major del Blues!

Sí, amics "malalts de blues", aquest cap de setmana és impossible només recomanar un concert, quan tenim tot un festival de blues!

De divendres a diumenge es concentra el gruix de la programació del Festival de Blues de Barcelona, que ja va començar la setmana passada amb actes tan especials com la presentació del disc de The Big Jamboree, el vermut de blues i la festa de la Societat de Blues de Barcelona (que va ser espectacular!).

El divendres ja tenim el primer "plat fort", amb un "all stars" de músics: els Mambo Jambo, Nathan James, Amadeu Casas, The Midnight Rockets i Hernán Senra "Chino". Alguns d'ells actuaran combinant-se en diferents formacions per retre homenatge al mític bluesman Robert Johnson, amb motiu del centenari del seu naixement. Una nit de blues... mítica!

El dissabte el segon "plat fort", primer amb The Suitcase Brothers i després amb Earl Thomas with Paddy Milner & The Big Sounds. Dels Suitcase poca cosa es pot dir que no s'hagi dit ja, continuen en plena forma!, i l'americà Earl Thomas i l'escocès Paddy Milner ens oferiran un concert amb blues i gospel que pot ser inoblidable!

El diumenge s'acaba el festival amb unes "postres delicatessen", és a dir la ja tradicional tarda de piano blues, amb 3 mestres d'aquest intrument: Fred Kaplan (USA), que va formar part de la Hollywood Fats Band, Mark Braun (USA), un master del boogie conegut com "Mr. B", i el nostre David Giorcelli, que ja s'ha fet un lloc entre els grans!

Una novetat d'aquest any és que els 3 concerts es es fan a l'aire lliure, a la seu del districte de Nou Barris, o sigui que seran 3 nits de "blues a la fresca".

En resum, un cap de setmana intens que ens farà gaudir a tots de blues de primera, i gratis! Que gaudiu de la Festa Major del Blues de Barcelona, i visca Capibola Blues (els "pares de la criatura")!

Amb tants artistes (i tant bons!) no és possible posar un "tastet" de tots ells... Aquí teniu una mostra del que us espera a cada concert, amb un vídeo d'alguns dels artistes internacionals que hi participen. Dels artistes del nostre país ja heu pogut veure'n videos en anteriors recomanacions.

Divendres 16, 21.30h - Mambo Jambo, Homenatge Robert Johnson (Amadeu Casas, Chino, Nathan James), The Midnight Rockets

Seu Districte Nou Barris - Pl. Major de Nou Barris, 2 (BCN)

Dissabte 17, 22h - The Suitcase Brothers, Earl Thomas & Paddy Milner

Seu Districte Nou Barris - Pl. Major de Nou Barris, 2 (BCN)

Diumenge 18, 17h - Fred Kaplan, Mr. B, David Giorcelli

Seu Districte Nou Barris - Pl. Major de Nou Barris, 2 (BCN)

Si voleu saber d'altres concerts interessants podeu consultar: http://litresdeblues.blogspot.com/.

Jesse Fuller, tocant el baix amb el peus.

2011-09-14T19:13:00.000+02:00

Sabíeu que Jesse Fuller és l'inventor d'un instrument anomenat fotdella? Sabíeu que és l'autor del conegut tema "San Francisco Bay Blues"? Per cert, què és el fotdella? Tot seguit la solució...

Jesse Fuller és un dels homes orquestra més especials del món del blues, sobretot pel fet de que va inventar la manera de tocar el baix... amb els peus!

Com molts dels altres homes orquestra, en Fuller cantava i tocava l’harmònica, la guitarra i la percusió, però ell trobava a faltar l’acompanyament del baix. La solució li va venir, segons deia ell mateix, mentre dormia, en forma d’un nou instrument que la seva dona va anomenar fotdella.

Però, què és exactament el fotdella? Doncs es tracta d’una espècie de contrabaix "tallat per la meitat", de 6 cordes, i amb un sistema de pedals per poder tocar cada corda amb els peus. Realment enginyós, això és fer servir el cap per tocar amb els peus!

I d’on va treure el nom la seva dona? Doncs tot comença amb l’expressió killer-diller, que en anglès vol dir extremadament bo, i la dona d’en Fuller ho va adaptar a foot-diller per expresar que era una "cosa" molt especial que es tocava amb el peu. Finalment, va acabar amb la forma abreujada de fotdella. Els americans sempre tan pràctics...

A banda del fotdella (que sembla que no va triomfar gaire a nivell "comercial") l’altre "invent" de Jesse Fuller és la cançó "San Francisco Bay Blues". La va gravar el 1955, però no va tenir èxit fins el 1964, quan el trio folk Peter, Paul & Mary en va fer una versió que va arribar al número 1 de les llistes. Després molts altres artistes també la van versionar (entre ells Eric Clapton al seu famós "Unplugged"), i Jesse Fuller va tenir el reconeixement que es mereixia, això sí amb més de 60 anys! Més val tard que mai...

Un altre faceta poc coneguda de la vida del nostre protagonista, és l’etapa que va fer d’extra a diverses pel·lícules de Hollywood, sent la més important "The Thief Of Bagdad" (El Lladre de Bagdad) amb Douglas Fairbank, conegut actor d’aquell temps.

La resta de la seva vida té bastant dels elements típics dels bluesmen: de petit la seva mare el va deixar a càrrec d’uns familiars que no el van tractar gaire bé, va treballar a una pedrera, als ferrocarrils, enllustrant sabates, de soldador de vaixells (a la 2a Guerra Mundial)... Quan va acabar la guerra, i després de no trobar cap feina, va ser quan es va plantejar viure de la música, amb més de 50 anys! That’s blues...

Tot seguit podeu veure Jesse Fuller en acció, amb els seus 2 "invents": el fotdella i el "San Francisco Bay Blues". Simplement... genial!

Per cert, la foto d’aquest article és d’en Roger Marschutz.

La història del blues és plena de detalls, anècdotes, imatges i moments que val la pena recordar, i ho podeu fer a Retalls d'història del blues.

El concert del cap de setmana: aniversari de la Societat de Blues de Barcelona.

2011-09-08T14:47:00.000+02:00

Us heu imaginat mai anar una festa d'aniversari amb blues en directe? Encara millor, amb 3 concerts de blues en la mateixa festa? Creieu que és demanar massa? Doncs aquest dissabte el vostre somni es farà realitat, a la Festa d'Aniversari de la Societat de Blues de Barcelona!

Doncs sí, la Societat de Blues de Barcelona (SBB per als amics) s'està fent gran i ja té 6 anys! Qui ho havia de dir!

Avui en dia, on predomina l'individualisme, reunir gent diversa al voltant d'una mateixa causa no és fàcil, i si es tracta de la música encara més! I si la música és blues... ja ni t'explico! Però l'SBB ho ha aconseguit, i tot sembla indicar que per molts anys!

Aquests 6 anys de vida es mereixen celebrar-los "amb tots els luxes", i per això aquest dissabte s'ha muntat la Festa del 6è Aniversari de l'SBB, al Centre Cívic Les Basses (dins de la programació del Festival de Blues de Barcelona). Per a aquesta ocasió tan especial, l'SBB "tira la casa per la finestra" i ha preparat un concert triple, amb un cartell... de luxe, és clar!

Per començar amb molt bon rotllo, els mestres del riure'n'blues: Txus Blues & Jose Bluefingers! Després, per continuar amb molt feeling, un gran harmonicista texà acompanyat per alguns dels millors músics de l'SBB: Greg Izor & Combo SBB! I per acabar amb molta marxa, un "viatge" als anys 40 amb la Barcelona Big Blues Band! Simplement E-S-P-E-C-T-A-C-U-L-A-R!!!

Aquest gran esdeveniment és possible gràcies a l'ajuda de bons amics de l'SBB: Capibola Blues i Bad Music Blues. Mireu si és gran la cosa que fins i tot hi col·labora l'Ajuntament de Barcelona (Institut de Cultura)!

En resum, una gran festa, com es mereix aquesta institució que reuneix a la família del blues de Barcelona (i del país), i que tant està lluitant perquè el blues ocupi l'espai que es mereix! Perdoneu, però algú ho havia de dir!

Tres "tastets" del que us espera dissabte:

Txus Blues & Jose Bluefingers

Greg Izor (per cert, reconeixeu els 2 guitarristes?)

Barcelona Big Blues Band

Dissabte 10, 21h (5 €, socis SBB gratuït) - Festa 6è Aniversari de l'SBB

Centre Cívic Les Basses - Teide, 20 (Barcelona)

Si voleu saber d'altres concerts interessants podeu consultar: http://litresdeblues.blogspot.com/.

Victoria Spivey, la Marujita Díaz del blues.

2011-09-07T13:05:00.001+02:00

Sabíeu que Victoria Spivey, a més de ser una gran blueswoman, va fundar la discogràfica que porta el seu cognom? Sabíeu que a Spivey Records hi va fer una de les seves primeres gravacions en Bob Dylan? I això de la Marujita Díaz, de què va? Seguiu llegint...

Victoria Spivey és una de les blueswomen que va començar la seva carrera als anys 20 i que, a diferència de la majoria de les seves contemporànies (com Alberta Hunter), va conseguir continuar gravant discos després de la Depressió americana de 1929.

A més de cantar, i tocar el piano i l'ukelele, Victoria Spivey també era compositora i va crear grans cançons com "Black Snake Blues", "Dope Head Blues" o "T B Blues". Les seves lletres eren plenes de doble sentit i referències a malalties, crims, temes sexuals... Tota una "beata" la noia! Potser per això, "penedida" d'haver tractat aquests temes tan "inapropiats", anys més tard es va retirar del show business durant una dècada (1951-1961), per... tocar l'orgue i dirigir el cor d'una esglèsia! Verge santa!

Durant la seva carrera va gravar amb algunes de les discogràfiques més importants de l'època (Okeh, RCA, Decca...), però el que potser no és gaire conegut és que va arribar a fundar i dirigir el seu propi segell: Spivey Records. Als seus estudis hi van gravar grans artistes com Willie Dixon, Memphis Slim, Koko Taylor, Sugar Blue... i Bob Dylan! Sí, el 1962, un jovenet Dylan tocava l'harmònica acompanyant el bluesman Big Joe William, i va participar en el disc "Three Kings And The Queen", amb el mateix Big Joe i la "mestressa" del segell, és a dir la nostra protagonista. Al disc, Bob Dylan va participar-hi en quatre cançons tocant l'harmònica, i només fent segones veus en alguna (sàvia decisió).

La seva vida va ser intensa, però no dramàtica com la de molts altres bluesmen i blueswomen de l'època. De joveneta va actuar a bars i night clubs, moltes vegades sola i d'altres acompanyant cantants-guitarristes (com Blind Lemon Jefferson), va participar en algunes pel·lícules musicals (com "Hallelujah!", de King Vidor)... Això sí, també va ser "redescoberta" pel gran públic gràcies al "blues revival" dels 60, participant al mític American Folk Blues Festival. A diferència d'altres companys de generació, va poder gaudir d'aquesta etapa, i va morir una dècada més tard, als 69 anys. Encara que no hagi patit cap tragèdia també podem dir que That's blues...

Bé, si heu tingut la paciència d'arribar fins aquí, us estareu preguntant: "i què hi té a veure la Marujita Díaz en tot això?". Doncs mireu el següent video de Mrs. Spivey cantant "Black Snake Blues", gravat a l'American Folk Blues Festival, i fixeu-vos bé en com fa anar els ulls...

La història del blues és plena de detalls, anècdotes, imatges i moments que val la pena recordar, i ho podeu fer a Retalls d'història del blues.

El concert del cap de setmana: "Sardina And Blues" amb The Clean Pockets.

2011-09-01T12:40:00.000+02:00

Us ve de gust una bona sardinada amb guarnició de blues? Doncs aneu reservant taula per a aquest dissabte al Santi's Beach Bar (Pineda de Mar). Allà us esperen The Clean Pockets per preparar-vos un bon blues a la brasa!

Sí, amics, l'agost s'ha acabat i les vacances també (si més no, per a la majoria). Comença setembre, s'ha de tornar a la feina (o a la cua de l'atur), d'aquí quatre dies ja començarà la tardor i tornarà el fred, augmentaran els divorcis i les depressions post-vacacionals... Tot comença a semblar trist i gris... Tot? No! Aquest dissabte encara podeu anar a la platja i gaudir del "Sardina And Blues"!

Doncs sí, tenim una nova proposta que combina el menjar amb el blues. Després del "vermut & blues", el "còctel & Blues", la "barbacoa & blues", el "sopar & blues", la "botifarra & blues" i el "carajillo & blues"... arriba la "Sardina And Blues"! Aquest dissabte, al Santi's Beach Bar de Pineda de Mar, podeu gaudir d'una barbacoa de sardines i pintxos a preus populars, acompanyats pel blues de The Clean Pockets!

The Clean Pockets són un duo format per Fredy García (veu i harmònica) i Agustín Leandro Blesa (guitarra i veus), dos bluesmen que han participat en bandes força conegudes com Huckleberry Finn o The Messin' Kids. Amb aquest nou projecte, els dos músics versionen cançons clàssiques del blues, i també fan cançons pròpies amb temes d'actualitat del Delta... del Llobregat!

Aprofiteu aquesta ocasió, abans de que l'estiu s'acabi definitivament. Un concert a prop de la platja per anar amb xancletes... i "posar-vos les botes"!

The Clean Pockets tindran aviat material audiovisual per veure el seu treball, però menstrestant podeu veure en acció en Fredy Garcia, acompanyat d'alguns dels millors bluesmen de BCN! Shake the sardine, man!

Video realitzat pels amics de Bad Music Blues.

Dissabte 3, 21h (preus populars)- "Sardina And Blues"

amb The Clean Pockets

Santi's Beach Bar - Baixant pel Rierany dels Frares (Pineda de Mar)

Si voleu saber d'altres concerts interessants podeu consultar: http://litresdeblues.blogspot.com/.