van de Blues: Rory Gallagher, el Rolling Stone irlandès.

Sabíeu que el gran Rory Gallagher va estar a punt de ser membre de The Rolling Stones? Sabíeu que va participar en alguns discos de Muddy Waters i Jerry Lee Lewis?

Irlanda ha donat grans músics al món i un d'ells és, sens dubte, Rory Gallagher. Aquest gran guitarrista de blues-rock es va guanyar un lloc entre els millors bluesmen blancs, no només per la seva qualitat sinó també per la seva actitud "anti-estrella". En Gallagher, malgrat l'èxit que va aconseguir, no era gens arrogant, es va mantenir allunyat de l'entorn del show business, i sempre ho donava tot en directe, i tot això el va fer un músic molt estimat pel públic, fins el punt que molts el coneixien com "el guitarrista de la gent".

En Rory va tenir la sort de nèixer (el 1949) en una família que estimava la música, i els seus pares li van transmetre aquesta passió. Als 9 anys ja li van regalar la seva primera guitarra acústica, que va aprendre a tocar tot sol, i als 12 ja va començar a tocar l'elèctrica. També va aprendre a tocar el saxo i l'harmònica, i a les primeres bandes combinava els 2 instruments amb la guitarra. També a casa seva, gràcies a la ràdio, va rebre les influències que van marcar la seva carrera: el blues rural americà (Leadbelly, Big Bill Broonzy i Son House), el blues elèctric (principalment amb els "3 King") i la música celta. El "nano" tenia bon gust, sí senyor!

La seva trajectòria musical és prou coneguda, amb una primera etapa marcada pel trio que va fundar amb només 17 anys, els Taste (1965). Aquest power trio ja era una mostra del potencial de Rory Gallagher i va tenir força èxit, tot i que no va acabar gaire bé (van haver de resoldre les seves diferències als tribunals!). A partir de 1971 ja va començar la carrera en "solitari", mantenint el format de trio, i allò ja va ser l'explosió definitiva! A més dels seus discos, dels que va vendre més de 30 milions de còpies arreu del món, el que va fer triomfar en Rory van ser els seus concerts explosius i "maratonians"! Fins i tot va cridar l'atenció de 2 mites del blues i el rock'n'roll, Muddy Waters i Jerry Lee Lewis, que el van fer participar en els seus discos de les "London Sessions".

El que potser no és tan conegut és que Rory Gallagher va ser a la llista de substituts de Mick Taylor, quan aquest va deixar The Rolling Stones el 1974. En aquesta llista hi havia Peter Frampton, Jeff Beck, Shuggie Otis, Wilko Johnson, Steve Marriott i Leslie West, però el "guanyador" va ser Ron Wood, que en aquell temps era a The Faces, amb Rod Stewart. Es veu que en Rory fins i tot va arribar a fer un assaig amb els Stones... Us imagineu The Rolling Stones amb Rory Gallagher? Uff! Potser ells també s'ho van imaginar i van preferir algú que no els eclipsés...

Per desgràcia, en Rory també va seguir el "patró" típic de molts bluesmen: l'abús de l'alcohol! El seu cas es va agreujar perquè, al mateix temps, també prenia medicaments per superar la seva por a volar, i aquesta barreja explosiva va ser fatal. Li van haver de fer un transplantament de fetge i, després de l'operació, una infecció va acabar amb la seva vida, amb només 47 anys. That's blues...

Tot seguit podeu gaudir de Rory Gallagher, en aquest cas sense el seu trio, interpretant "Too Much Alcohol" (l'home no amagava el seu vici). Després de veure actuacions impressionants com aquesta, queda clar que l'únic que no tenia dels bluesmen era... el color de la pell!