Google

06 de juliol 2011

Big Mama Thornton, la "mama" d'Elvis i Janis Joplin.

Sabieu que dos clàssics del blues popularitzats per Elvis Presley i Janis Joplin són cançons de Big Mama Thornton? Sabieu que, a més de cantar i tocar l'harmònica, també tocava la bateria?

Segur que us sonen aquestes cançons: "Hound Dog" i "Ball And Chain", i segur que les relacioneu ràpidament amb els seus "autors", Elvis Presley i Janis Joplin, respectivament. Doncs bé, com acostuma a passar en el món del blues, la fama d'aquestes dues cançons també li hauria de correspondre a la seva autèntica "mare": Big Mama Thornton!

"Hound Dog" no la va crear directament la Thornton, però sí que la van escriure expressament per a ella els famosos compositors Jerry Leiber i Mike Stoller, i "Ball And Chain" sí que la va escriure la nostra protagonista. És cert que les dues cançons li van donar certa fama (i alguns ingressos econòmics) en el seu moment, però res a veure amb la posterior fama (i molts més ingressos!) que van obtenir les mateixes cançons quan van ser "explotades" pels artistes blancs. La història de sempre amb la música negra...

Una altra curiositat que no és massa coneguda és que tocava la bateria. Big Mama Thornton és recordada com una gran cantant de blues, amb un estil potent i cru, i com una bona harmonicista, però la seva faceta com a baterista ha quedat més a l'ombra. Devia ser tot un espectable veure aquesta dona imponent "atonyinant" la bateria!

Pel que fa a la resta de la seva vida, podeu trobar més info a la Wikipèdia i a un interessant article de Quico Alsedo, però la podríem resumir dient que segueix un "patró" molt habitual entre els bluesmen i blueswomen: va començar a cantar al cor de l'esglèsia, va marxar de casa molt jove, va passar una època fosca tocant en petits clubs, va tenir un "resurgiment" quan les seves cançons la van popularitzar els blancs, i va acabar la seva vida en una pensió acompanyada de l'alcohol. That's blues...

Gaudim dels "autèntics" "Hound Dog" i "Ball And Chain"!




La història del blues és plena de detalls, anècdotes, imatges i moments que val la pena recordar, i ho podeu fer a Retalls d'història del blues.

8 comentaris:

Eduard Puignou ha dit...

Com tothom sab, a Catalunya també tenim una Big Mama. Aquesta, però, no es diu Thornton sinó Montse, la qual cosa ja dóna una pista del seu origen :-))

Lluís Souto ha dit...

Totalment d'acord, Eduard! La "nostra" Big Mama és una de les pioneres del blues al nostre país, i té una gran trajectòria que l'avala.

Actualment, la podeu veure cada diumenge al Jamboree, a banda d'altres concerts que també fa molt sovint. Més info a http://www.bigmamamontse.com/.

Gemma ha dit...

Gran article!
L'Elvis era admirador de la Thornton i un "malalt" del blues.
De fet el Leiber i el Stoller deien de l'Elvis que ell ho sabia tot del blues.

bigmamamontse ha dit...

Hola amics!! Aquesta altra Big Mama Montse ha escrit una entrevista imaginària amb Big Mama Thornton i ja ha sortit a la revista francesa Blues & Co... Fins ara hi he escrit altres entrevistes amb Ma Rainey, Bessie Smith, Ida Cox, Alberta Hunter, Sippie Wallace, Victoria Spivey, Sister Rosetta Tharpe, Memphis Minnie, Elizabeth Cotten i ara amb Big Mama Thornton... Si algú s´hi vol suscriure pot mirar la web de la revista, en la qual hi escribim tots per amor al blues. Està en francès, però!

http://www.blues-n-co.org/

Si voleu llegir les entrevistes en qüestió, així com alguns altres articles que hi he escrit, els he escanejat i els podeu trobar a:

http://www.bigmamamontse.com/id561.htm

Petons!! Endavant amb el blog Lluís!! Bon article!!
Big Mama

Lluís Souto ha dit...

Gràcies pel teu comentari, Gemma!

Tens raó, el blues va ser una influència important en la música de l'Elvis, com en gran part dels músics de rock'n'roll. Ja ho cantava Muddy Waters: "The Blues Had A Baby And They Named It Rock&Roll".

He trobat un enllaç interessant on es parla de la relació d'Elvis amb el blues: http://www.elvisinfonet.com/blues.html.

Salut i blues!

Lluís Souto ha dit...

Gràcies, Montse!

Quina casualitat que hagin coincidit el post i la teva "entrevista" amb la Big Mama Thornton! Tot i que potser no és coincidència, potser és el "destí"... He, he!

Gràcies per posar el link a les teves entrevistes. Haurem d'aprendre el francès perquè segur que val la pena llegir-les. Si hi ha una versió digital es podria utilitzar un traductor automàtic, i ens estalviem uns anys d'estudi! Ha, ha!

Que vagi molt bé! Salut i blues!

Eduard Puignou ha dit...

Gràcies pels enllaços Montse. Impresionant tota la feina que fas !

David ha dit...

Quin tros de dona! (en tots els sentits)
I felicitats a la Montse! Una feina meravellosa!


La història del blues és plena de detalls, anècdotes, imatges i moments que val la pena recordar.

The history of the blues is full of tails, anecdotes, images and moments that are worth to remember.