Segur que coneixíeu Sonny Terry, i el duo que va formar amb Brownie McGhee, però sabíeu que la famosa parella no era precisament una "bassa d'oli"? I sabíeu que en Sonny va sortir en un pel·lícula d'Spielberg?
Si algú us diu el nom de Saunders Tedell, segurament no sabreu de qui us estan parlant, i encara menys el relacionareu amb el blues. Però si sentiu a parlar de Sonny Terry la cosa canvia, oi? Doncs... es tracta de la mateixa persona! Sí, Saunders Tedell era el seu nom real. Fins i tot els artistes més coneguts tenen coses per descobrir...
El que tots coneixem de Sonny Terry és que ha estat un dels grans harmonicistes de la història del blues (sobretot en l'estil "acústic"), i que va ser la parella (musical) de Brownie McGhee durant molts anys (més de 30!). Però el que segurament us sorprendrà és que la seva relació amb McGhee no va ser un "matrimoni" feliç, més aviat al contrari! Sembla difícil d'entendre que un duo musical pugui durar tants anys sense una bona relació dels seus membres, i encara més si parlem d'aquest duo entranyable. Se'ls veia tan bones persones...
encara es fa més incomprensible aquesta situació!
La tensa relació entre Sonny Terry i Brownie McGhee va anar empitjorant gradualment amb els anys, fins al punt que les seves freqüents discussions continuaven més d'una vegada a dalt de l'escenari! Potser resultarà que alguns dels característics crits aguts de Terry mentre tocava l'harmònica eren provocats pel seu company McGhee... Ai, ui, uhu, aha!
Però totes les coses tenen un costat positiu, i una d'aquestes discussions va ser la causa de que Sonny Terry es decidís a cantar. La raó? Doncs el seu "amic" Brownie es va enfadar tant que no va voler sortir a l'escenari amb ell, i el nostre protagonista va haver de tocar sol, i també cantar. Sembla que li va agradar l'experiència, perquè a partir d'aquell moment sempre va cantar una part del repertori .
Malgrat aquest "mal rotllo", la carrera conjunta dels 2 bluesmen va estar plena d'èxits i reconeixement popular, fet que els va portar a fer d'actors i sortir en obres de Broadway, i també en diversos anuncis de televisió, com per exemple un del conegut antiàcid Alka-Seltzer. Segurament se'n van prendre més d'un després de les seves "agres" discussions...
La "carrera" d'actor d'en Sonny Terry va tenir el seu punt culminant quan va sortir en la pel·lícula "El Color Púrpura", d'Steven Spielberg. Segurament va necessitar mesos d'assajos per interpretar el seu paper, doncs a la pel·lícula feia de... Sonny Terry tocant en un club! El típic cas de l'actor "encasellat" en un personatge...
En Sonny Terry també va participar en una altra pel·lícula famosa, sobretot pels aficionats al blues... i a Karate Kid! Com ja haureu endevinat, es tracta de la mítica "Crossroads", on el nostre harpman no hi surt fent cap personatge sinó a la banda sonora, a les cançons "Crossroads" i "Walkin' Away Blues". Per cert, en Sonny Terry va morir de causes naturals als 75 anys, 3 dies abans de l'estrena de la pel·lícula! Sembla clar que estava predestinat a no poder veure-la. That's blues...
Aquí podeu veure en Sonny Terry, sense el seu "estimat" Brownie McGhee. Tot i els crits, se'l nota més "relaxat", no?
3 comments:
Una muy buena anécdota de esas "peleas de matrimonio" se cuenta en el documental "Red, withe and blues" de la serie de Scorsesse.
Parece ser que cuando grabaron en Inglaterra a principios de los sesenta, Brownie and Sonny estaban impresionados por el lujo y la seriedad de los despachos y los estudios de la Decca británica. En uno de esos despachos,lleno de muebles caros y objetos valiosos Sonny preguntó por el servicio. Cuando alguien le indicó, Brownie comentó "Es mejor que alguien le acompañ, que este jodido ciego es capaz de mearse en un pasillo".
El resultado es que Sonny se lió a bastonazos con todo lo que se movía con peligro del mobiliario y los asistentes.
Para verlo, el ciego repartiendo bastonazos y el cojo corriendo alrededor de la mesa...
Un abrazo y felicitaciones por el blog.
Ramón del Solo
jajaja, que buena la anécdota Ramón !
Muchas gracias por la anécdota, Ramón! Vaya pareja estos Sonny & Brownie. Por lo que se ve, daban espectáculo dentro y fuera del escenario! :)
Un honor que te guste el blog, maestro!
Que el blues te acompañe.
Post a Comment