Jimmy Reed, el millor blues per fer l'amor.

Sabíeu que Jimmy Reed és un dels artistes negres que va vendre més discos als anys 50? Sabíeu el motiu d'aquest èxit? Potser el sexe hi tenia alguna cosa a veure...

Doncs sí, en Jimmy Reed va ser un dels bluesmen que va tenir més èxit "comercial", aconseguint ser un dels artistes negres que va vendre més discos durant els anys 50 i principis dels 60, només superat per B.B. King i Ray Charles. Va col·locar 22 cançons a les llistes d'èxit de música negra entre 1953 i 1966, i fins i tot va aconseguir entrar a les llistes d'èxit del pop, destinades al públic blanc, com el famós Billboard.

I és que en Reed és un dels grans del blues, i un dels que més va influir en els músics blancs de blues i rock'n'roll, com The Rolling Stones, The Yardbirds, Them, Elvis Presley... Tots aquests artistes i molts altres van fer versions de les seves cançons, que s'han convertit en autèntics clàssics, com "Big Boss Man", "Bright Lights Big City" o "Shame Shame Shame", per exemple.

Però qui hauria de compartir la glòria amb Jimmy Reed és... la seva dóna! Resulta que ella (Mary Lee "Mama" Reed) és l'autora de moltes de les seves cançons, i no només això: en més d'una sessió de gravació "Mama" Reed havia de xiuxiuejar al seu marit la lletra de les cançons, perquè aquest les oblidava amb freqüència. Fins i tot en algunes gravacions se la pot sentir!

A més de ser una gran compositora, la Sra. Reed devia tenir una paciència de santa, perquè en Jimmy Reed no va portar gaire bé l'èxit i va caure en la beguda, i sembla ser que era bastant capritxós i insoportable. Per acabar-ho d'arrodonir, també era epilèptic... Una "joia" de company! Finalment, "Santa Mama" Reed va dir prou el 1964 i es va separar d'ell, el mateix any que la discogràfica on va triomfar Reed, la mítica Vee-Jay, va fer fallida. Un any "inoblidable" per al pobre Jimmy...

El nostre protagonista va tenir un final de carrera bastant lamentable, doncs sovint sortia a tocar borratxo, i tots els seus músics (com el gran Eddie Taylor) el van anar deixant perquè no hi havia qui l'aguantés. En un concert de l'American Folk Blues Festival, el 1968, va perdre l'equilibri i va caure al fossat de l'orquestra! Això sí que és caure en picat... Però, ironies del destí, quan anys més tard va aconseguir deixar la beguda (1976)... poc després va morir d'una insuficiència respiratòria! That's blues...

Bé, en aquest moment segurament us estareu preguntant: i el sexe? On és el sexe? Per què és el millor blues per fer l'amor? Calma, ara anem al "tema"! Si escolteu la música de Jimmy Reed, veureu que es caracteritza per un patró bàsic i repetitiu, una manera de cantar "arrossegant" les paraules, i tot plegat li dóna un aire de sensualitat que pot anar molt bé per a una "nit de passió". Però això no és (només) una impressió d'un servidor, hi ha una anècdota que ho confirma. Segons explica Gérard Herzhaft al seu genial llibre "La gran enciclopedia del blues", quan li va preguntar a un admirador de Reed quin era el motiu que li provocava aquesta admiració, el fan va respondre literalment: "When you get your woman, it's the best music for f..."!

Tot seguit podeu escoltar Jimmy Reed, interpretant "You Don't Have To Go" (el seu primer gran èxit), perquè comproveu el que deia el seu fan i el títol d'aquest article. Enjoy!