Nascuda a Detroit i establerta a California, el curriculum professional d’aquesta dona parla per si sol. Amb una trajectòria relativament breu com cantant solista, ja ha estat nominada en varies ocasions en els premis Awards, aquest 2009 com "Best Contemporary Blues Recording" & "Best Female Artist". El 2006 i el 2007 va guanyar el "Best Contemporary Female Artist".
Janiva ha actuat a España en més d’una ocasió, la darrera va ser aquest setembre a Barcelona (fotografia superior). Veure-la en directe és tot un plaer per l’entrega i capacitat d’entusiasmar al públic. Lidera una banda sòlida de 4 músics amb els que no s’estalvia interaccions, ara animant-los, ara aplaudint-los, ara fent unes passes al costat del seu inseperable Jeff “Big Daddy” Turmes .Teclats, bateria, baix i guitarra tenen un só elèctric contundent que en cap cas fa ombra a la capacitat vocal de la cantant. Això va quedar demostrat a Barcelona, si hi havia dubtes, quan en els bisos Miss. Magness ens va obsequiar amb un tema a capella. Magnífica. Posats a demanar, reduir el protagonisme que en moltes ocasions prenien els teclats i incorporar un armonicista en alguns temes faria pujar la nota encara més.
Després d’una carrera en diferents formacions, el seu primer treball discogràfic en solitari “It Takes One To Know One” veu la llum el 1997. El segueixen en una evolució on el blues ha anat gunyant terreny al soul, "My Bad Luck Soul" (1999), “Blues Ain´t Pretty” (2001), “Use what you got” (2003), Bury Him at the Crossroads (2004), Do I Move You? (2006) i What Love Will Do (2008).
Si no ho has fet encara,
ja només et queda escoltar-la.
Per saber més coses d’aquesta blueswoman val la pena llegir la crónica d’agost de 2007 que “La Taberna del Blues” publicava: “Janiva Magness: A la redención por el Blues”, un repàs impresionant de la seva trayectoria.
Més fotografies del concert a Barcelona.
No comments:
Post a Comment