Big John Wrencher, el braç dret de l'harmònica.

Sabíeu que Big John Wrencher era un gran harmonicista que només tenia un braç? Sabíeu que durant molts anys va tocar cada diumenge al mercat de Maxwell Street a canvi de les propines? 

En Big John Wrencher és un altre dels molts bluesmen que, tot i la seva qualitat, han quedat en un segon pla, sense el reconeixement del "gran públic" (si és que es pot parlar de "gran públic" en un gènere minoritari com el blues). 

La vida de Big John està marcada per un fet força tràgic: el 1958, amb 35 anys, va perdre el braç esquerre en un accident de trànsit. Per a un harmonicista el fet de tenir només un braç no l'impedeix tocar l'harmònica, però sí que el limita bastant, tant si toca en format acústic com amplificat. En format acústic no pot fer els diferents efectes que es fan amb les dues mans, i si toca amplificat no pot agafar el micròfon i l'harmònica amb les dues mans per projectar tot el so de l'instrument a través de l'amplificador. Però Big John Wrencher, que tocava normalment amplificat, va superar aquesta dificultat i si escolteu els seus discos (per exemple el "Maxwell Street Alley Blues") difícilment notareu que està agafant l'harmònica i el micròfon amb una mà. El seu so ja el voldria més d'un harmonicista que fa servir les dues mans!

Big John, també conegut com One Arm John (a causa de l'accident), va passar la seva vida entre el seu Mississippi natal (concretament el poble de Sunflower), i les ciutats de Chicago i Detroit. La ciutat que més va marcar la seva carrera musical és Chicago, sobretot el seu carrer més famós (musicalment parlant): Maxwell Street. En aquest carrer s'hi fa un mercat cada diumenge (a l'estil dels Encants de Barcelona), i en Big John hi va tocar durant molts anys, gairebé fins a la seva mort. Allà hi actuava com tots els altres músics de carrer, a canvi de les propines de la gent, i els seus "concerts" duraven de les 10 del matí fins a les 3 de la tarda, i gairebé sense parar! En aquest mercat hi van començar les seves carreres musicals bluesmen de la talla de Little Walter, Earl Hooker i Hound Dog Taylor però, mentre que tots ells ja no hi van tornar un cop van provar la "comoditat" dels clubs de blues, el nostre protagonista va continuar actuant a Maxwell Street fins i tot quan també tocava pels clubs. Sembla que estava "encantat" amb el mercat!

La seva mort també va ser "peculiar": el 1977, durant un viatge al Mississippi per veure la família, va anar a la barberia del bluesman Wade Walton i mentre estava compartint "batalletes" amb els seus amics, va morir de sobte a causa d'un atac de cor, als 54 anys. Sembla ser que, com homenatge al seu amic, en Wade Walton va guardar l'última ampolla de whiskey de Big John a un prestatge de la barberia! That's blues...

Aquest és Big John Wrencher en acció, en un document impressionant! Atenció al so de la seva harmònica: sinó fos perquè ho podem veure, ningú no diria que només fa servir un braç!

ACTUALITZACIÓ (2014): malauradament, el vídeo on es podia veure'l en acció ja no està disponible, però podem escoltar-lo en aquest altre:

La fotografia que il·lustra aquest article és d'Alan Johnson, i surt a la portada del seu disc "Big John's Boogie".

La història del blues és plena de detalls, anècdotes, imatges i moments que val la pena recordar, i ho podeu fer a Retalls d'història del blues.