Sabíeu que J.B. Lenoir va ser un dels grans compositors i guitarristes del blues? Sabíeu que es va implicar decididament en la lluita pels drets de la població negra dels EE.UU.? I què hi pinten en tot això les zebres i el whiskey? Paciència, seguiu llegint...
La seva carrera es podria dividir en 2 grans etapes, i la primera aniria de 1950 a 1962, aproximadament. En aquells anys, en J.B. Lenoir era una figura a Chicago, on triomfava als clubs de la ciutat amb la seva banda i també compartint escenari amb grans figures del moment com Memphis Minnie, Big Maceo o el mateix Muddy Waters. La força de la música que interpretava en aquell temps contrastava amb la seva veu aguda i brillant, i segurament era part del seu encant i el va ajudar a diferenciar-se de la resta.
Abans de continuar, si voleu gaudir de la seva música, a Amazon teniu alguns dels millors discos de J.B. Lenoir.
En la primera etapa de la seva carrera ja va començar a fer algunes cançons compromeses amb l'actualitat del moment, com per exemple "Eisenhower Blues", que no deixava gaire bé al president (la companyia discogràfica el va obligar a tornar-lo a gravar amb el títol de "Tax Paying Blues"). Ficar-se amb el poder sempre ha significat "pagar un preu"...
En la segona etapa, a partir de 1962 i fins a la seva mort el 1967, J.B. Lenoir es va implicar encara més amb la denúncia social, i moltes de les seves lletres tractaven temes com el racisme o la Guerra de Vietnam. També va fer un canvi en el seu estil i, aconsellat per Willie Dixon, va passar a tocar en solitari o acompanyat només per un bateria (el gran Fred Below). Així va participar en l'American Folk Blues Festival de 1965 al Regne Unit, i va aprofitar per gravar el seus discos més contundents: "Alabama Blues" i "Down In Mississippi" (aquest últim gràcies a la col·laboració de John Mayall). En un principi aquests discos només es van editar a Europa, perquè les companyies americanes no estaven molt "còmodes" amb les lletres de Lenoir. Com sempre, els negocis no són gaire compatibles amb les protestes, per molt justificades que siguin...
Bé, i on són les zebres? On és el whiskey? Si us heu fixat en la foto d'aquest article, la primera pregunta ja queda resposta! El nostre protagonista era un showman i això incloïa el seu vestuari: era un enamorat de l'estètica "zebra"! Bestial! I quant al whiskey... us heu fixat en el seu nom? No us recorda una coneguda marca d'aquest licor? D'entrada convé aclarir que "J.B." no són inicials, el van inscriure al registre amb aquest nom, "J.B.", amb un parell... de lletres! No se sap si els seus pares li van posar en homenatge a la marca de whiskey, però és una bona hipòtesi, no?
Per cert, en J.B. va morir als 38 anys degut a les ferides que es va fer en un accident de trànsit. I sabeu on? Al comtat de... Champaign (Illinois)! El destí és implacable! That's blues...
A l'època d'en J.B. Lenoir ja començava a funcionar el YouTube, i aquí podeu veure una gravació que li van fer amb una de les primeres webcams. Atenció al "final feliç" del video!
No comments:
Post a Comment