Parlar de l’actualitat i de la història del blues és parlar de Chicago. Si Santiago de Cuba és sinònim de son, si a Buenos Aires si ballen tangos com en lloc més, a Lisboa es respiren fados o Sevilla s’engalana amb sevillanes, Chicago és la capital mundial del blues.
El blues va venir del sud rural però va anar evolucionant i es va instal·lar permanentment en aquesta ciutat de gratacels. Recordo una frase que d’alguna manera sintetitza el paper de Chicago en l’evolució del panorama musical:
“Somewhere between Chuck Berry and Rolling Stones rock & roll took the flight, but Chicago still has the blues”
Una bona introducció la tenim de la ma del mateix Buddy Guy. El cantant i guitarrista parla de la història i el present del Chicago blue en un tour visual. Veieu-lo, val la pena.
Els Músics
Per la capital de Illinois han passat noms històrics com Big Bill Broonzy , Sonny Boy Williamson, Willie Dixon, Muddy Waters, Howlin' Wolf, Little Walter, Jimmy Rogers o Elmore James. Aquests i alguns altres són bluesmen mítics directament lligats a la història de Chicago. Uns autòctons, d’altres emigrants del sud.
Més recents són Junior Wells, Otis Rush, Buddy Guy, Magic Sam i un llarg etcètera. Un gènere, el blues, històricament masculí, però Chicago també ens va portar la primera gran dama, Koko Taylor, anomenada “Queen of the blues”.
Els darrers anys han continuat sorgint bluesmen i blueswomen de primera fila que mantenen el llistó del Chicago Blues en un lloc d’honor. Guitarristes com Lil' Ed, harmonicistes com Billy Branch o Russ Green o veus del nivell de Shemekia Copeland són referències imprescindibles per qualsevol afeccionat. La llista, és clar, no pot ser exhaustiva.
Més recents són Junior Wells, Otis Rush, Buddy Guy, Magic Sam i un llarg etcètera. Un gènere, el blues, històricament masculí, però Chicago també ens va portar la primera gran dama, Koko Taylor, anomenada “Queen of the blues”.
Els darrers anys han continuat sorgint bluesmen i blueswomen de primera fila que mantenen el llistó del Chicago Blues en un lloc d’honor. Guitarristes com Lil' Ed, harmonicistes com Billy Branch o Russ Green o veus del nivell de Shemekia Copeland són referències imprescindibles per qualsevol afeccionat. La llista, és clar, no pot ser exhaustiva.
Els concerts i els clubs
Chicago té una oferta impressionant d’actuacions en directe els 7 dies de la setmana a petits i grans clubs, alguns amb concerts els 365 dies de l’any. “House of Blues”, “Blue Chicago”, “B.L.U.E.S”, “Buddy Guy's Legends” són algunes de les sales més conegudes.
Un esdeveniment destacat és el Chicago Blues Festival. Es celebra a Grant Park cada mes de juny des de 1984. Durant 3 o 4 dies hi ha actuacions gratuïtes i simultànies en diferents escenaris.
Més i més blues
Des de Chicago s’han impulsat programes com "Blues In The Schools" o fundacions com la “Willie Dixon’s Blues Haven”. Es tracte d’iniciatives per impulsar i preservar aquest gènere d’arrels negres. Els programes de blues a les ràdios han estat i són també una constant. Les discogràfiques Chess Records, Alligator Records o Delmark, amb seu a la ciutat, son referents indiscutibles i ofereixen els catàlegs de blues més destacats que es poden trobar.
El blues és present a Chicago més enllà de l’àmbit purament musical. A hores d’ara s’ha institucionalitzat per convertir-lo en insígnia i reclam turístic de la ciutat.
Tot plegat ho deixa ben clar. Parlar de l’actualitat i de la història del blues és parlar de Chicago
El blues és present a Chicago més enllà de l’àmbit purament musical. A hores d’ara s’ha institucionalitzat per convertir-lo en insígnia i reclam turístic de la ciutat.
Tot plegat ho deixa ben clar. Parlar de l’actualitat i de la història del blues és parlar de Chicago
1 comment:
quines ganas d'anar-hi!!!
Post a Comment