Google

18 de novembre 2009

Harp Attack, un pòquer d’'harmòniques


Aquest és un disc que reuneix la flor i nata de dues generacions d’harmonicistes nord americans. Per una banda els veterans nascuts al Mississipi Junior Wells, James Cotton i Carey Bell, tots tres de l’escola de Muddy Waters. Per l’altre, Billy Branch, bon representant d’una nova generació de bluesmen de Chicago.



Harp Attack és un àlbum imprescindible en la col.lecció de qualsevol afeccionat, una bona mostra de la potència de blues elèctric en general i la força de l’harmònica en particular. Publicat el 1990, es tracte del disc més venut del segell Alligator, fet que ja és tot un distintiu. 


Els temes de l’àlbum respiren energia i es nota que els quatre harmonicistes i cantants s’ho passen bé tocant junts. Els acompanyen Michael Colleman a la guitarra, Lucky Peterson al piano, Johnny B. Gayden al baix i Ray "Killer" Allison a la bateria. Tots plegats interpreten tant temes propis com clàssics del blues. Si no l’heu escoltat mai ara podeu fer-ho, no us deixarà indiferents.


Que per què toco blues? Jo vaig néixer amb el blues,
vaig aprendre blues com qui aprèn a parlar.
La meva mare era cantant de gospel...
Els meus avantpassats i els meus descendents, tots, fan blues.
Entrevista a Carey Bell a Ruta 66, núm. 136

tarot
Publica un comentari a l'entrada


La història del blues és plena de detalls, anècdotes, imatges i moments que val la pena recordar.

The history of the blues is full of tails, anecdotes, images and moments that are worth to remember.