Google

20 de juliol 2011

Albert Collins, el millor blues per a l'estiu.

Sabíeu que Albert Collins era conegut com "Iceman" (home de gel, o repartidor de gel)? Segurament sí, però sabíeu el perquè d'aquesta "obsessió" amb el gel? I sabíeu que tocava la guitarra amb un cable de 100 metres? Tot això, i més curiositats, en les següents línies!

Ara que som a ple estiu, res millor per passar la calor que posar-nos a escoltar alguns blues com "Frosty" (gelat), "Frostbite" (congelació), "Icy blue" (gel blau), "Ice pick" (pica-gel)... tots composats per Albert Collins, o "Iceman" (que també és el títol d'un altre dels seus blues).

Aquest gran bluesman de Texas, és un dels guitarristes més especials de la història del blues, amb un estil únic i personal que encara captiva als qui l'escolten. Aquest estil neix, en part, de la seva dificultat amb l'afinació tradicional de la guitarra, però va saber donar-li la volta i, gràcies a l'ús de la celleta i a la seva manera de tocar, i el "problema" es va convertir en el seu gran èxit!


D'altra banda, l'origen de la seva "fixació" pel gel i similars, el trobem a una de les primeres gires que va fer per Texas, en ple hivern, quan es va entelar el parabrisa del cotxe. Va haver de posar el descongelador (defrost, en anglès)... i la resta és història! El seu so amb la guitarra, definit com a "tallant i esmolat", quadrava perfectament amb aquesta temàtica "gelada".

Mr. Collins, que per cert té un tema que es diu just així, també va captivar als aficionats amb els seus directes explosius (segurament els deixava "glaçats") i, sempre que podia, es movia entre el públic mentre seguia tocant, gràcies a que portava la guitarra endollada a l'amplificador amb un cable de... 100 metres! Devia ser l'enveja de més d'un electricista... 

El nostre protagonista va ser un dels artistes principals de la mítica discogràfica Alligator, i va ser el primer bluesman de fora de Chicago que van fitxar. Uns quants dels discos que va gravar amb ells van arribar a ser nominats per als Grammys, i va guanyar el premi amb "Showdown!" (un disc també mític, que va gravar amb Robert Cray i Johnny Copeland).

La seva vida està plena d'anècdotes i curiositats que donarien per fer-ne un llibre. Per exemple, era cunyat segon de Lightnin' Hopkins, va substituir Jimi Hendrix a la banda de Little Richard, va participar en el macrofestival benèfic "Live Aid"... Però potser una de les coses menys conegudes és que va sortir en una pel·lícula de Disney! La peli és "Adventures in Babysitting" i Albert Collins surt tocant en un club (li van posar fàcil) amb en Billy Branch! Ja firmaríem tots tenir un bluesman en les pelis de Disney, no?

Pel que fa a la resta de la seva vida, també té molts aspectes típics dels bluesmen: durant molts anys va combinar els escenaris amb altres feines menys "glamuroses" (capatàs de rancho, camioner, operari), al principi de la seva carrera també va deixar de cobrar drets d'autor, i un càncer se'l va emportar massa aviat (als 61 anys). That's blues...

Aquí teniu l'escena de la pel·lícula. Gairebé al principi de l'escena, en Collins li diu a la protagonista: "Ningú no se'n va d'aquest local sense cantar blues"... Genial, es mereix un Òscar!


La història del blues és plena de detalls, anècdotes, imatges i moments que val la pena recordar, i ho podeu fer a Retalls d'història del blues.
Publica un comentari a l'entrada


La història del blues és plena de detalls, anècdotes, imatges i moments que val la pena recordar.

The history of the blues is full of tails, anecdotes, images and moments that are worth to remember.