Sabíeu que el gran pianista i cantant Champion Jack Dupree va ser boxejador? Sabíeu que també va ser pintor? I que va crèixer al mateix orfenat que Louis Armstrong?
Champion Jack Dupree és un dels grans pianistes que ha donat el blues, però també va ser un bon boxejador, la qual cosa és força curiosa i poc habitual, tenint en compte que en les 2 activitats feia servir les mans de manera radicalment diferent, i fins i tot incompatible!Com haureu deduït, el sobrenom de Champion li ve de la seva època a dalt dels rings, on va aconseguir un bon nivell, arribant a guanyar diversos campionats. Diuen que va ser el gran boxejador Joe Louis qui el va animar a practicar aquest esport, i ell sabia del que parlava! En Jack Dupree va "penjar" els guants després d'un combat que va perdre a Indianàpolis, que era la ciutat d'un dels seus ídols musicals, en Leroy Carr. Casualitat o destí? Sembla que el seu "mestre" el va reconduir cap el camí "correcte"...
Un altre fet que semblava predestinar Champion Jack Dupree cap a la música, és que va crèixer al mateix orfenat que el mític Louis Armstrong, el New Orleans Home For Colored Waifs. Els dos músics van nèixer a la "capital" del jazz, i van passar per aquest orfenat només per a nens "de color". Eren temps difícils per a la població negra...
Champion Jack Dupree va aprendre a tocar el piano de manera autodidacta, a l'orfenat, i al llarg de la seva carrera es va consolidar com un expert en boogie woogie i barrelhouse. Va gravar per alguns dels segells discogràfics més importants de l'època com Okeh, King, RCA i Atlantic, i algun dels seus èxits són "Walkin' The Blues", "Junker's Blues" (que va influir en el primer èxit de Fats Domino, "The Fat Man") i "Shake Baby Shake" (no li trobeu cap semblança al "Whole Lotta Shakin' Goin' On" de Jerry Lee Lewis?).
Una altra habilitat poc coneguda del nostre protagonista, és la seva dedicació a la pintura els últims anys de la seva vida. No ho devia fer gens malament quan va fer diverses exposicions i un dels seus quadres es va vendre per 7.000 $! Segurament als seus concerts no cobrava tant...
La seva vida va ser dura, i va quedar orfe amb només 2 anys quan van morir els seus pares al cremar-se el negoci familiar. Una versió diu que el foc el van provocar membres del Ku-Klux-Klan, i una altra diu que el foc va ser degut a una estufa. En qualsevol cas, un començament terrible! Un altre època dura que va viure va ser la Segona Guerra Mundial, on hi va participar com a cuiner de la Marina, i on va ser presoner dels japonesos durant 2 anys! Per la seva implicació antiracista va haver de marxar cap a Europa, on va viure gran part de la seva vida (Anglaterra, Suïssa, Dinamarca, Suècia i Alemanya). Per cert, el 1987 va actuar al Festival de Jazz de Terrassa. De tota manera, malgrat que la vida no el va tractar com es mereixia, va aconseguir arribar a una edat força avançada, i amb 81 anys va morir de càncer. That's blues...
Aquí teniu el Champion, donant "cops de puny" al seu piano!
La història del blues és plena de detalls, anècdotes, imatges i moments que val la pena recordar, i ho podeu fer a Retalls d'història del blues.
No comments:
Post a Comment