Google

07 de setembre 2011

Victoria Spivey, la Marujita Díaz del blues.

Sabíeu que Victoria Spivey, a més de ser una gran blueswoman, va fundar la discogràfica que porta el seu cognom? Sabíeu que a Spivey Records hi va fer una de les seves primeres gravacions en Bob Dylan? I això de la Marujita Díaz, de què va? Seguiu llegint...

Victoria Spivey és una de les blueswomen que va començar la seva carrera als anys 20 i que, a diferència de la majoria de les seves contemporànies (com Alberta Hunter), va conseguir continuar gravant discos després de la Depressió americana de 1929.

A més de cantar, i tocar el piano i l'ukelele, Victoria Spivey també era compositora i va crear grans cançons com "Black Snake Blues", "Dope Head Blues" o "T B Blues". Les seves lletres eren plenes de doble sentit i referències a malalties, crims, temes sexuals... Tota una "beata" la noia! Potser per això, "penedida" d'haver tractat aquests temes tan "inapropiats", anys més tard es va retirar del show business durant una dècada (1951-1961), per... tocar l'orgue i dirigir el cor d'una esglèsia! Verge santa!

 Durant la seva carrera va gravar amb algunes de les discogràfiques més importants de l'època (Okeh, RCA, Decca...), però el que potser no és gaire conegut és que va arribar a fundar i dirigir el seu propi segell: Spivey Records. Als seus estudis hi van gravar grans artistes com Willie Dixon, Memphis Slim, Koko Taylor, Sugar Blue... i Bob Dylan! Sí, el 1962, un jovenet Dylan tocava l'harmònica acompanyant el bluesman Big Joe William, i va participar en el disc "Three Kings And The Queen", amb el mateix Big Joe i la "mestressa" del segell, és a dir la nostra protagonista. Al disc, Bob Dylan va participar-hi en quatre cançons tocant l'harmònica, i només fent segones veus en alguna (sàvia decisió).

La seva vida va ser intensa, però no dramàtica com la de molts altres bluesmen i blueswomen de l'època. De joveneta va actuar a bars i night clubs, moltes vegades sola i d'altres acompanyant cantants-guitarristes (com Blind Lemon Jefferson), va participar en algunes pel·lícules musicals (com "Hallelujah!", de King Vidor)... Això sí, també va ser "redescoberta" pel gran públic gràcies al "blues revival" dels 60, participant al mític American Folk Blues Festival. A diferència d'altres companys de generació, va poder gaudir d'aquesta etapa, i va morir una dècada més tard, als 69 anys. Encara que no hagi patit cap tragèdia també podem dir que That's blues...

Bé, si heu tingut la paciència d'arribar fins aquí, us estareu preguntant: "i què hi té a veure la Marujita Díaz en tot això?". Doncs mireu el següent video de Mrs. Spivey cantant "Black Snake Blues", gravat a l'American Folk Blues Festival, i fixeu-vos bé en com fa anar els ulls...


La història del blues és plena de detalls, anècdotes, imatges i moments que val la pena recordar, i ho podeu fer a Retalls d'història del blues.
Publica un comentari a l'entrada


La història del blues és plena de detalls, anècdotes, imatges i moments que val la pena recordar.

The history of the blues is full of tails, anecdotes, images and moments that are worth to remember.