Sabíeu quina és l'importància de W.C. Handy en el món del blues? Sabíeu que no és el "pare del blues", com ell mateix deia, sinó el seu "padrastre"? Per cert, sabíeu què vol dir W.C.? No té res a veure amb el que esteu pensant...
Per poc que us agradi el blues, segur que us sona el nom de W.C. Handy, encara que només sigui pels premis que porten el seu nom, i que són l'equivalent dels Grammy en el món del blues.
Llavors, la pregunta que potser us esteu fent és: què va fer aquest home pel blues perquè possesin el seu nom a aquests premis? Doncs bé, el senyor W.C. Handy és, ni més ni menys, el pare del blues! O, si més no, ell es va "vendre" així, tot i que en realitat el seu "parentiu" amb el blues seria el de padrastre, com veurem a continuació.
En W.C. Handy era un músic (nascut a Florence, Alabama) que pertanyia a la burgesia negra (sí, encara que poca, en aquells temps els negres ja tenien burgesia), i gràcies a això va tenir uns bons estudis musicals que li van permetre dedicar-se a diferents activitats: compositor, cornetista, cantant i director d'orquestra. El seu interès per totes les formes d'expressió de la música americana, en especial de la comunitat negra, el va portar a formar part de diferents bandes, a fer de professor, a viatjar pel país... i quan va arribar al Delta del Mississippi això va canviar la seva vida... i segurament la del blues!
Al Delta, en W.C. Handy va sentir interpretar el blues amb la guitarra (i altres intruments de corda) i va quedar tan impressionat per la força d'aquesta música que la va escriure en partitura, i la va arranjar per interpretar-la amb la seva banda, integrada per músics de formació acadèmica com ell. D'aquí van sortir els mítics "Memphis Blues", "Sant Louis Blues", "Beale Street Blues" i molts altres, que van contribuir decisivament a popularitzar el blues per tot el país.
Per aquest paper tan important com a conservador i divulgador, ell mateix i molts altres el van anomenar el pare del blues, i un fet va ajudar força a aquest "títol honorífic": va signar totes les partitures al seu nom! Com ja hem vist, aquestes cançons les va sentir a altres músics, o sigui que la seva "paternitat" és força discutible... Per això sembla més exacte definir-lo com a padrastre del blues, no us sembla?
En qualsevol cas, la seva tasca va ser crucial per al desenvolupament i coneixement del blues, i hi ha un detall que deixa ben clar que estem parlant d'un home excepcional: la transcripció a les partitures del blues que va sentir al Delta les va fer... de memòria! Ell no anava amb un aparell per gravar com els Lomax (pare i fill)! Impressionant!
Com sembla inevitable tractant-se de blues, en Handy també va tenir moments força complicats a la seva vida, sobretot al final: als 70 anys es va quedar cec en un accident, als 82 va caure i va quedar en cadira de rodes, i als 85 va morir de pneumònia a New York, on vivia des de feia temps. Per cert, al seu funeral hi van anar més de 25.000 persones i unes 150.000 es van quedar fora de l'esglèsia! Segurament més gent que a cap dels seus "bolos"! That's blues...
Per cert, ja només queda desvetllar el "misteri" del W.C., i és molt menys escatològic del que sembla. Simplement, W.C. = William Christopher!
A l'època de W.C. Handy encara no hi havia YouTube, per això no hi ha cap video d'ell en persona, però sí que podem escoltar la seva música interpretada per altres. Per exemple, "Sant Louis Blues" per Nat King Cole:
La història del blues és plena de detalls, anècdotes, imatges i moments que val la pena recordar, i ho podeu fer a Retalls d'història del blues.
No comments:
Post a Comment