Sabíeu que Blind Willie Johnson va ser un dels pioners del holy blues? Sabíeu que tocava la guitarra amb una navalla? I sabíeu que es va quedar cec per culpa de la seva madrastra?
El holy blues és una forma primitiva de blues que barreja el folk amb cançons religioses, i que era interpretada a principis del segle XX per predicadors itinerants acompanyats d'una guitarra, també coneguts com "guitarristes evangelistes".
Blind Willie Johnson (Texas, 1897-1945) va ser un dels primers i més grans representants del holy blues, i tota la seva vida (marcada per la desgràcia) se la va passar predicant per les ciutats i pobles de Texas, principalment al voltant de Dallas.
Per començar la llista d'infortunis que li va tocar viure, en Blind Willie es va quedar cec als 7 anys, i d'una manera bastant cruel. Resulta que, després de la mort de la seva mare, el seu pare es va casar amb una altra dona, i al cap d'un temps se la va trobar al llit amb un altre home. El pare va clavar una pallissa a la madrastra adúltera, i aquesta es va venjar llançant àcid sulfúric a la cara del pobre Blind Willie! Ja ho diuen que dos es barallen i rep un tercer...
Per començar la llista d'infortunis que li va tocar viure, en Blind Willie es va quedar cec als 7 anys, i d'una manera bastant cruel. Resulta que, després de la mort de la seva mare, el seu pare es va casar amb una altra dona, i al cap d'un temps se la va trobar al llit amb un altre home. El pare va clavar una pallissa a la madrastra adúltera, i aquesta es va venjar llançant àcid sulfúric a la cara del pobre Blind Willie! Ja ho diuen que dos es barallen i rep un tercer...
A causa de la seva ceguesa, el nostre protagonista no va tenir més sortida per guanyar-se la vida que cantar pels carrers. Es va fer predicador baptista i es va dedicar a difondre la paraula de Déu, cantant els seus sermons amb la seva veu potent i impressionant, i tocant la guitarra slide amb... una navalla! Se suposa que feia lliscar la navalla per sobre la guitarra pel costat oposat al tall... sinó no guanyaria per a cordes!
Cantant pels carrers va ser descobert per Columbia Records, i va fer una primera sessió de gravació el 1927, amb alguns clàssics com "Jesus Gonna Make Up My Dying Bed" i "Motherless Children". Degut a l'èxit, va tornar a l'estudi de Columbia en diverses ocasions, i entre 1927 i 1930 va gravar 30 cançons. Després de 1930, en plena Depressió, ja no va gravar més i va continuar guanyant-se la vida predicant pels carrers.
Si l'inici de la seva vida ja va ser força tràgic, amb el tema de la ceguesa, el seu final no va ser gaire millor. La seva casa va patir un incendi i va quedar totalment destruida, però ell va continuar dormint a la runa perquè no tenia on anar. A causa d'això va agafar una pneumònia i la seva dona el va portar a l'hospital però van rebutjar atendre'l, uns diuen que perquè era negre, altres perquè era indigent. Va morir poc després, entre les restes de la seva casa... Sembla que el Déu que tant va predicar durant tota la seva vida va passar olímpicament d'ell! That's blues...
El seu estil amb la guitarra va influir a moltes generacions posteriors de guitarristes, desde Bukka White i Fred Mc Dowell fins a Ry Cooder, i les seves cançons han estat versionades per gent com Eric Clapton, Taj Mahal o Led Zeppelin. Una bona prova de la importància que Blind Wille Johnson ha tingut en la història de la música.
Tot seguit podeu escoltar "Dark Was The Night, Cold Was The Ground", que és una de les cançons que ha arribat més lluny... en concret fins a l'espai! Aquesta cançó va ser una de les escollides com a mostra de la cultura de la Terra, en un disc que porta la sonda espacial Voyager en el seu viatge per l'Univers. Per fi, un blues enmig de les "estrelles"!
Fonts: Wikipèdia, "La gran enciclopedia del blues" (de Gérard Herzhaft) i "Sentir el blues" (de Carlos Tena).
2 comments:
Gràcies per l'article. I molt bona la cançó!
Gràcies per llegir-lo!
Que el blues t'acompanyi.
Post a Comment