The London Howlin' Wolf Sessions, un gran clàssic

És sabut que Howlin’ Wolf és una llegenda del blues, un gran clàssic que els anys seixanta va tenir una notable influència en estrelles del rock com The Rolling Stones, The Doors, Jimi Hendrix o Cream. Bandes i músics que no només s’havien inspirat en la música negre, sinó que van incorporar al seu repertori i popularitzar cançons de bluesmen americans com Little Red Rooster –composada per Willie Dixon-, un dels grans clàssics que pots escoltar a The London Howling Wolf Sessions.

The London Howlin' Wolf Sessions és el resultat d’ajuntar en un estudi de gravació l’any 1971 músics blancs europeus amb un veterà bluesman de Missisippi que formava part de l’escola de Chicago. L’àlbum va ser editat per la prestigiosa Chess Records amb la participació d’Eric Clapton, Stevie Winwood, Charlie Watts, Bill Wyman i Ian Steward, a més de Hubert Sumlin, inseperable company de Wolf.

Potser aquest disc es va començar a gestar sense proposar-s'ho quan Wolf va venir a Europa l’any 1965 amb motiu de la gira American Folk Blues Festival. També aquell any va sortir a la televisió britànica amb The Rolling Stones. Diuen, però, que va ser en un concert a Sant Francisco l'any 1969 quan un productor de Chess Records li va proposar a Eric Clapton fer la gravació.

Curiosament, a finals del mateix any en que veia la llums les Wolf Sessions, el company i “rival” Muddy Waters que també era un referent indiscutible pels músics blancs, va voler emular Howlin’ Wolf enregistrant The London Muddy Waters Sessions acompanyat, entre altres, de Stevie Winwood i Rory Gallagher. El cert, però, és que Waters ja s'havia avançat a Howlin'n Wolf d'alguna manera l'any 69 amb l'enregistrament de "Fathers and Sons" en companyia de Mike Bloomfield i Paul Butterfield.