El retorn dels Stones a l’actualitat (veure Les últimes mogudes dels Rolling Stones) és una bona excusa per recordar un àlbum esplèndid on diferents bluesmen de primera categoria interpretan alguns dels seus temes. El disc en qüestió, publicat el 1997, es “Paint it Blue, songs of the Rolling Stones”, un treball que per altre part es va dedicar a la memòria de Luther Allison i Johnny Copeland que hi van participar amb dos de les seves últimes gravacions.
Aquest és un disc imprescindible tant pels amants del blues com pels seguidors dels Stones. Són 13 temes de versions stonianes que, amb permís de Keith Richards i els seus nois, no tan sols no deceben, sinó que poden comparar-se de tu a tu amb els originals. Escoltar, per exemple, com Luther Allison interpreta “You can’t always get what you want”, o a Taj Mahal i James Cotton fent en acústic “Honky Tonk Woman”, és gaudir i carregar piles de valent.
Com en el cas de “Blues on Blonde on Blonde”, algunes vegades s’han fet versions dels clàssics demostren la capacitat d’alguns músics per reinterpretar amb molt bon resultat, que no copiar, temes que mereixen el màxim respecte. “Paint it Blue” és un d’aquests casos.
2 comments:
Quina paradoxa! Els Stones que quan comencen adoren els grans del blues (d'aquí el seu nom, per exemple) ara són versionats per artistes de blues. Segur que val la pena. Gràcies per la recomanació!
El cert és que els Rollings sempre s'han inspirat en els grans del blues.
Hi ha un altre gravació de músics de blues fent temes dels Stones com en aquesta també molt interessant. N'hauré de parlar.
Post a Comment