Google

17 d’agost 2011

Freddie King, el germà petit de la família reial.

Segur que ja sabíeu que el gran guitarrista Freddie King TAMPOC era germà de B.B. King ni d'Albert King. Però sabíeu que va ser el primer músic de blues que va tenir una banda multiracial? I que va ser rebutjat diverses vegades per Chess Records?

Freddie King era el més jove dels "germans" King, però també va ser molt gran (per talla i per talent). Juntament amb dos altres guitarristes excepcionals, Magic Sam i Otis Rush, va modernitzar el so del blues que es feia a Chicago els anys 50, i va influir en bastants dels guitarristes blancs que van destacar més endavant (Eric Clapton, Peter Greenels germans Vaughan...).

Igual que pasava amb l'Albert King (com vam veure a l'anterior post de Retalls d'història), la "influència King" tampoc va ajudar massa al nostre protagonista. El que el va perjudicar en el seu cas no va ser el cognom, sinó la seva manera de cantar molt semblant a la del seu "germà" B.B. King, o això és el que li van dir a Chess Records quan el van rebutjar diverses vegades per formar part del seu catàleg d'artistes... Però, ves per on, el seu primer gran èxit ("Hide Away") el va aconseguir quan treballava per a una discogràfica de Cincinnati que es deia... King!


En Freddie també era un bon cantant, però el que més impactava d'ell era el seu estil amb la guitarra, creatiu, agressiu i poderós, i diuen que d'aquí li ve el nom de "Texas Cannonball" (la bola de canó de Texas), amb el que també era conegut. Doncs sí, algun dels seus solos podria haver "destrossat a l'enemic"!

Parlant de noms, algun dels títols dels seus ¡nstrumentals eren força "arriscats" (per dir-ho suaument). En un músic que basava gran part del seu èxit en instrumentals espectaculars, posar-los noms com "Bossa Nova Watusi Twist", "Sen-Sa-Shun" o "San-Ho-Zay" era "tenir-los ben posats"... els títols! En canvi, el títol del seu instrumental més famós, "Hide Away", no era tan "creatiu" i li devia el nom al Mel's Hide Away Lounge, un club popular del West Side de Chicago.

On també va trencar esquemes va ser en el fet de ser el primer bluesman negre que va tenir una banda multiracial. Ara ens pot semblar anecdòtic però segur que en aquell moment va tenir la seva importància.

En general, la seva vida i carrera també va seguir el cànon del "bon bluesman". Va tenir una infància pobre (treballant a camps de cotó), va emigrar a Chicago, va compaginar la música amb feines com la siderúrgia, quan la seva carrera estava en hores baixes va ser redescobert per un bluesman blanc (Eric Clapton), i quan el seu èxit tornava a revifar va morir amb només 42 anys un... 28 de desembre! That's blues...

Després de la mort d'en Freddie, Clapton va dir: "ell em va ensenyar tot el que es necessita saber, per exemple quan fer un solo i quan no... Però el més important de tot: com fer l'amor a una guitarra". Doncs tot seguit podeu veure en "Texas Cannonball" preguntant-nos si mai hem estimat una guitarra... perdó, una dona!



La història del blues és plena de detalls, anècdotes, imatges i moments que val la pena recordar, i ho podeu fer a Retalls d'història del blues.
Publica un comentari a l'entrada


La història del blues és plena de detalls, anècdotes, imatges i moments que val la pena recordar.

The history of the blues is full of tails, anecdotes, images and moments that are worth to remember.