Entrevista a Big Mama: "El blues és un llenguatge universal"

En més d’una ocasió a van de Blues hem parlat de Big Mama, aquesta dama del blues català que  des dels anys 80 ens ha obsequiat amb un munt de propostes en torn la música afro-americana. Aquest cop és ella mateixa qui ens explica en una entrevista exclusiva el que porta entre mans. 

Fotografia d'Agustín Bertol

Big Mama Montse ens explica què ha fet últimament, com veu el panorama del blues, ens parla de projectes com l'EBC Challenge o el Blues a l'escoles, de músics que li agraden i, per descomptat, de noves propostes que ben aviat ens oferirà. 

- Fa poques setmanes vas acabar un any consecutiu de concerts setmanals acompanyada de The Crazy Blues Band a la sala Jamboree de Barcelona. Quina valoració final en fas ?

Molt bona. Amb el meu grup actual, Big Mama & The Crazy Blues Band, vam començar a tocar al Jamboree ara fa un any. El baixista Isaac Coll va substituir el contrabaixista que ens acompanyava abans a Bigmamamontse BluesLab3, amb qui ja hi tocaven en Victor Puertas i l´Oliver Rocque. Al Jamboree hi hem tocat dues sessions cada diumenge entre novembre de 2010 i octubre de 2011 i això ens ha permès cohesionar la banda i anar ampliant el repertori. 

- El públic que assisteix a concerts de blues es minoritari en comparació amb el d'altres gèneres. Quina radiografia es pot fer del que assitia a escoltar-vos a Jamboree ? És diferent del que va als festivals ? 

Aproximadament la meitat de la gent que ens venia a veure al Jamboree eren estrangers i l´altra meitat era d´aquí. Hem tingut públic de Rússia, Noruega, Suècia, Nova Orleans, Canadà, Eslovènia, França, Alemania, etc, vaja d'indrets molt diversos! I al final dels concerts sempre ens felicitaven i ens agraïen la nit viscuda i les emocions que els havíem transmès amb la nostra forma d´entendre la música ... Això ens ha animat molt, perquè hem corroborat que el blues és un llenguatge universal. El fet que gent que no et conegui mostri interès i ens faci saber que els ha agradat el que fem és una satisfacció molt gran!

- Ara toca descansar una mica pel que fa a concerts ? Tens nous projectes en marxa ?

Bé, els músics descansem quan no tenim bolos (somriures). Aquest mes de novembre hem seguit amb els nostres concerts que han anat molt bé, com la Mostra de Jazz de Sant Boi de LLobregat o els dos concerts del cicle Contrabaix a Castellbisbal i al Prat de Llobregat.... i n’hi d’altres de previstos! El proper mes d´agost tocarem al Festival de Sem de França i jo sola també faré una audició per a infants en francès al Festival Terri' Thouars Blues, a la vila de Thouars del país veí... 

També entrarem a gravar el nostre nou disc amb The Crazy Blues Band al mes de gener a l’estudi 44.1 de Girona i això ens te molt vius i il•lusionats!! Un altre projecte que ja hem presentat aquest 2011 amb l´Original Jazz Orquestra del Taller de Músics és l´espectacle “Blues’n the jazz”, amb el qual retem un homenatge a les Dames de Blues Clàssic així com als músics que les acompanyaren i que van fer swingar el Blues. A partir del 21 de gener iniciem una gira molt maca pels diferents auditoris de Catalunya com el Kursaal de Manresa, el Teatre Cirviànum de Torelló, l´Auditori-Palau de Congressos de Girona, L´Auditori-Sala Oriol Martorell de BCN, l´Auditori de Vilafranca del Penedès, el Teatre Plaza de Castelldefels, el Teatre Metropol de Tarragona, etc. 

- Què ens pots explicar d'aquest nou disc ? Hi haurà composicions pròpies ? Escoltarem la Big Mama més bluesera o tens ganes de retrobar propostes musicals paral•leles com ja has fet en altres ocasions ? 

Aquest disc inclourà part dels temes que venim tocant en directe així com alguns de nous. Són versions de blues, swing o funky. Per a arranjar-los, seguim la idea del què feia Louis Armstrong, és a dir, agafem cançons de diversos estils, tal i com ell feia, i les passem pel sedàs estilístic del blues, com Armstrong feia amb el jazz de Nova Orléans... Tot ho escombrem cap al blues donant-li un toc propi. Així estem treballant: escollim temes ben diferents i els adaptem a la nostra manera de fer, amb una sonoritat molt bluesy ... L’últim disc que vaig publicar va ser “Blues Rooted” l’any 2005. 

- Big Mama Montse fa temps que a més de tocar a d'alt dels escenaris està implicada en altres projectes vinculats a la música i al blues, com per exemple la feina feta amb Joan Pau Comelles a les escoles. Fes-nos-en 5 cèntims: 

És un espectacle adreçat a nens d´entre els 5 i els 12 anys i que té una durada d’uns 50 minuts. El vam iniciar l’any 2007 i l’hem anat oferint per tot Catalunya. Barregem música i explicacions en una mena de trajecte que explica les característiques del blues, d’on ve i a quines músiques ha donat lloc ... Intentem incidir en els infants a nivell emocional de forma que gaudeixin i l’espectacle els deixi una empremta positiva per tal de què en un futur recordin amb goig el nom del blues i tinguin més ganes d´escoltar-ne i d´aprofundir-hi. 

Big Mama a l'Hospital Vall d'Hebrón de Barcelona
Fotografia de Joan 'Linux' Bcn

- També formes part activa de les persones que us heu implicat en el EBChallenge. Camí ja de la segona edició, creus que aquesta és una història que donarà un impuls destacable al blues europeu i als músics ? 

Soc membre de l´European Blues Union, que organitza l´European Blues Challenge per donar a conèixer i promoure els músics de blues europeus i les seves obres. En formem part un centenar de persones d’arreu d’Europa, d'entre els quals els programadors dels Festivals més importants de Blues i els mitjans de comunicació especialitzats més veterans, així com diverses Associacions i Fundacions que promouen el blues des de cadascun dels 25 països membres. Intentem ajudar als grups de blues i aquí ho hem fet des de la SBB. La idea és que la elecció dels grups sigui participativa i hi col•laborin tots els apassionats al blues de cada país.

- Què i/o qui va fer enamorar-te o enganxar-te al blues? 

El primer disc que em vaig comprar amb els diners que vaig guanyar fent classes als 15 anys va ser un de Jimmie Hendrix, tot i que a casa sempre havia escoltat música de ben petita perquè la meva mare era un gran balladora de rock'n'roll, però el músic que em va atrapar per primer cop va ser l´Elmore James, que em transportà a una altra realitat i realment em va commocionar i iniciar en aquesta música. D´altra banda, qui més em va ensenyar va ser Johnny Mars, un músic que venia sovint a tocar a Barcelona quan jo començava a cantar. 

- Quins dos o tres bluesmen o blueswomen tens com referents ? 

Les dames del blues clàssic com Bessie Smith, Alberta Hunter, Helen Humes, m´agraden molt ... També Big Bill Bronzy, Brownie Mc Ghee, Lonnie Johnson, Robert Johnson, ... Del blues elèctric, T-Bone Walker, Clarence Gatemouth Brown, Albert Collins, .... Entre els bluesmen més actuals m’agraden Keb' Mo', Eric Bibb i Guy Davis.

- Tornem a casa. Penso que a Catalunya el blues viu un bon moment. Hi estàs d'acord ? Ha millorat l'escena musical per la música afro-americana respecte a, posem per cas, 20 anys enrere? 

S’està treballant molt i de forma conjunta des d’entitats com Capibola Blues, Bad Music Blues, la SBB i algunes sales que programen blues com el Honky Tonk, La Tia Felipa, etc. i crec que tot plegat dona molt bons resultats. Comparant-ho amb èpoques pretèrites, teníem com a contrapartida que, anys enrere a Catalunya, havíem vist en directe primeres figures que ara no venen. Grans figures com Buddy Guy, Koko Taylor, Albert Collins, Robert Cray, Albert King, Screaming Jay Howkins, Junior Wells, Lonnie Brooks, Jimmy Vaughn, Clarence Gatemouth Brown, Kenny Neal i altres van actuar a Barcelona i quan tocaven a la sala La Boîte fins i tot podíem fer jam session amb ells... i ara potser es troba a faltar noms d’aquest nivell i aquests intercanvis tan macos que ens havien donat tants moments únics. 

Recomanem Amazon.es per comprar o regalar música, llibres i tecnologia